divendres, 5 de juny del 2015

Energy Training Camp (Un regal d'experiència)

Si algú em diu fa unes setmanes que seria un dels afortunats de participar en el Energy Training Camp no els hauria fet cas. Casualitats de la vida, petits cops de sort i et veus seleccionat per anar a la primera edició d'un camp de BTT amb gent de gran nivell. Noms com Roberto Heras, Tomi Misser, Arnau Julià, Xavier Carnicer, Raul Doctore, Chema Arguedas. Gent que has vist en infinites ocasions per la tele, en revistes i en les xarxes socials. I també amb un grup humà que està darrere de tot aquest "sarao" i que han estat per nosaltres com àngels de la guarda. 

Els afortunats per estar al camp eren de tota la geografia espanyola, bascos, valencians, madrilenys, càntabres, catalans entre d'altres. Companys que en tres dies han passat a formar part del grup d'amics que vivim el món del BTT, la natura i la muntanya. 

La meva aventura, va començar divendres, ben d'hora vaig acompanyar a la Judit agafar el tren per anar a treballar i carretera cap a Camprodon. Amb el neguit de no saber on anava, era una dimensió desconeguda, però pintava que ens ho passaríem molt bé.


Vaig arribar amb força temps, i vaig fer temps estirant les cames pels poblets del voltant de Camprodon. El lloc de trobada era a Llanars, un petit poble amb molt d'encant del qual he quedat enamorat i al que segur tornaré aviat.

L'hotel on es feia tot el camp era a l'entrada de Llanars, un hotel rural senzill però molt molt guapo. Banderoles dels patrocinadors, moviment dels primers participants i som-hi rebuda i recepció. Ens donen uns papers i ja ens informen que això serà per un programa de tele que es vol emetre a esport3. Entrega de documentació i cheking. Arribar a l'habitació, sóc el primer el company encara no ha arribat, hem trobo el pack de benvinguda. Dues equipacions ciclistes completes i dues camisetes per a passar els tres dies. Això està molt ben muntat aquí hi ha nivell i es nota.




Tot a punt a les dotze del migdia ens convoquen per fer la presentació del camp i primera sortida en btt. Aquesta sortida servirà als coaches per veure els diferents nivells i així fer els grups per les properes sortides. Aquí no hi ha res pla i en pocs minuts estem pujant rampes del 30%. Jo que sóc dièsel, les arrancades en fred em costen el meu i al final trobo el ritme ideal i el grup del qual formaré part. Els primers són autèntics lleons, crack del btt entre ells el meu company d'habitació Iker de Bilbao. Un tio collonut i del que m'emporto una gran amistat.

Iker de Bilbao


La primera jornada va ser curta, hora de dinar, petit descans i tarda de clínics. La majoria de vegades sortim a rodar i fins i tot a curses i mai pensem en moltes de les coses que ens varen explicar. El primer clínic el va donar tot un campió del món de descens, un català en Tomi Misser un personatge molt proper i que amb poc temps he tingut l'ocasió de comprovar que és una gran persona. La seva xerrada em va trencar els esquemes i ha fet que ara baixi molt millor, és curiós perquè van ser quatre explicacions però que són bàsiques. S'ha acabat el "cul arrere". 


La següent xerrada anava a càrrec del Chema Arguedas, famós pels seus llibres d'entrenament "Planifica tus pedaladas". Tenia ganes d'escoltar-lo, al migdia hem coincidit en el dinar i les píndoles sobre nutrició i entrenament m'han fet veure que, si vols millorar cal fer una bona base. Aquest any ja no hi sóc a temps, però per l'any vinent segur que seguiré els seus consells.

Roberto Heras.

La darrera xerrada del dia era una mena d'entrevista al Roberto Herasex-ciclista professional, guanyador de la "Vuelta" en quatre ocasions i ara dedicat al BTT on ha guanyat també quatre edicions seguides de la Titan Desert. Són extraterrestres, i als mortals ens agrada escoltar-los de tan a prop.
Barbuts Team

Entre anècdotes i curiositats es donava per conclòs el primer dia de training camp. Encara però arribaria un sopar amb un clínic especial a càrrec de l'humorista de Tarragona Javi Sancho. "Ciclo Postureo" una bona manera d'acabar un dia de grans emocions. A descansar que dissabte ens espera amb una de les rutes importants.

El segon dia tindria la sort de compartir pedalades

amb Roberto HerasSanti MillanRaul DoctoreCarlos OrtetSón molt amics i estan preparant la seva propera aventura al Canadà. El Jaume Vila, el responsable de ZonaBTT i de les rutes que fèiem ens va portar per uns paisatges increïbles. És veritat que alguna rampa es feia dura de collons, però així és el btt. Cal patir per gaudir d'unes vistes increïbles




Vistes del cims del Pirineu.
La ruta del segon dia van ser uns quaranta quilòmetres amb 1200 + arribant a la frontera francesa. En tot el recorregut les càmeres i drons van fer un bon seguiment de les nostres evolucions. Potser és l'única pega de tot aquest festival, les aturades que per rodatge d'imatges havíem de fer. El Roberto estava ben fastiguejat, i és que fer parar a una bèstia al mig de la muntanya és una putada. Tot i així els trams de corriol i les vistes feien que aquelles estones aturats s'oblidessin ràpid.

Avui si que ens hem apretat els cargols i arribem amb ganes de dutxeta, dinar i relax. El company d'habitació que va amb el grup pro ja fa una estona que ha arribat.


Avui sí que ens hem collat els caragols i arribem amb ganes de dutxeta, dinar i relax. El company d'habitació que va amb el grup pro ja fa una estona que ha arribat. La tarda és per a més clínics, aquesta vegada ens parlarà l'Arnau Julià, ultrafondista, campió de raids, animal que ha fet tres voltes a l'illa de Menorca en BTT, a peu i en kayac i en les estones lliures bomber membre dels GRAE. L'Arnau ens explica com actuar en casos d'emergència i que podem fer si ens trobem en una situació de perill. El següent clínic personalment em fa molta il·lusió perquè el dona el Xavier Carnicer, una autèntica institució a les nostres contrades. El Xavier ens ensenya bons consells de mecànica, d'una manera molt planera com és ell. Jo he quedat encantat i almenys la teòrica l'he aprovada, ja veurem el dia que peti cadena. 


Al Xavier la nit l'agafa enfeinat, no ha parat de donar consells i encara recull trastes quan nosaltres ja hem baixat a sopar. Avui amb pantalla gegant que hi ha la final de la Champions. Alguns encara els queda forces per anar a celebrar la victòria. Jo sóc d'anar dormir aviat i una vegada acabat el partit vaig tirant cap a dormir. Demà ens queda la ruta més dura dels tres dies, però també la més espectacular. Pujarem per sobre dels 2000 metres.


Toca diana aviat, jo però no deixo ni sonar el despertador que ja estic aixecat i en marxa. Avui cal esmorzar en condicions que la ruta que ens espera és exigent.


Tercer i darrer dia del training i avui ens acompanya l'Arnau Julià. Aquí no hi ha temps per escalfar que ja tens les primeres rampes. Portem de guia al Jaume i ens va avisant del que anirem trobant. Avui no hi ha secret una pujada important per arribar als 2000 i després baixada per retornar a l'hotel.


Foto de la foto. Arnau Julià i Carlos Ortet.


Sort que no fa calor, i aquestes pujades seran de gran utilitat com entrenament pels propers reptes que tinc previst. A poc a poc anem pujant, sense presses però sense gaires aturades. És la clau, no parar.


Si nosaltres patim, puc imaginar el que estan passant els amics de Morella que venen amb bicis enduro, això si a les baixades no hi ha qui els atrapi. Estem quasi a dalt de tot i arribem a un lloc on hi ha una llosa molt gran, aquí hi ha foto. No m'ho penso dues vegades que ja sóc dalt amb la bici enlaire, una imatge molt de la Vip. 



Viper !!

No hi ha pujada que duri cent anys i el descens que ens espera pel mig del bosc compensa l'esforç. Parem una estona llarga, un dels companys ha rebentat el neumàtic i cal fer la reparació. Sort que hi ha gent preparada i tornem a la marxa.


A cada pedalada vaig pensant que aquesta aventura està arribant a la fi, tres dies de companyonia, de BTT, de muntanya. Què més es pot demanar?


Encara no s'ha acabat, queda el dinar i posterior comiat del Training Camp. Quan arribo a Llanars l'Iker està a punt de marxar.  un viatge molt llarg cap a Bilbao i no es queda a dinar. Ens acomiadem amb la promesa de què aniré a fer la ruta Tracks d'Euskadi de la que ell n'és el responsable.

Ha estat una experiència increïble, he conegut a grans companys i companyes, gent de tot arreu units per una devoció la bici de muntanya.


Ara només esperar a veure per la tele el resultat d'aquest gran Energy Training Camp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada