diumenge, 23 de març de 2014

Bràfim 2014, renéixer

Foto : Markus
Feia temps que no tenia aquesta sensació d'estar molt a punt. És més, crec que mai havia estat en aquest estat de forma. Tot i que no he fet un entrenament específic per la cursa a peu, avui ha estat com tornar a néixer.
Aquest any l'he començat amb un clar objectiu al cap que m'ha d'acompanyar fins al mes de Juliol.
La prova és la VipXtrem una de les marxes de BTT més exigents i alhora boniques que es poden fer a casa nostra. Son 130 quilòmetres i 3800 metres de desnivell acumulat. Molta "tela" ...
Per aquest motiu al mes de Desembre em vaig plantejar que la volia fer en condicions i que per aquesta fita necessitava començar en primer lloc a perdre pes. El darrer any, degut a una baixada de ritme en entrenaments i curses i un relaxament en l'alimentació, havia agafat uns quilos que no m'ajudarien gens a aconseguir el meu objectiu, per això vaig començar l'"operació llima" i amb molta voluntat i constància els resultats van arribant, més de pressa del que havia previst.
Amb un fondo que he aconseguit amb les darreres sortides en BTT, on he anat incrementant les hores i distàncies, i amb un control de la dieta (no passant gana, això si controlant el que menjo) em planto a una setmana d'aquesta cursa amb un estat de forma perfecte. La setmana va passant i sobretot combino rodar amb dies a spinning, dijous i fins i tot divendres. Les dues sesions del Joan Campanera d'aquesta setmana han estat de les d'apretar les dents i patia per si m'havia passat de rosca. Sobretot pensant en que divendres no hauria d'haver apretat.
Amb això que som a dissabte a la tarda, trobada amb els companys de corredorsValls, recollir dorsals una estona de xerrada i cap a casa falta gent. Platot de pasta i cap a dormir. Les previsions de la meteo no eren gaire bones. Havíem passat de patir per si plovia a patir i de valent per un vent huracanat. A les 06:45 màxima de 96km/h. El camí cap a Bràfim comentant la jugada amb l'Edu, avui no seria per fer una bona cursa.. molt de vent.
Doncs finalment ens ha fet menys la guitza del que esperàvem. a Bràfim el vent no bufava amb tantes ganes i, encara que la sensació tèrmica era de dia d'hivern, a mi ja m'agrada. Rodada d'escalfament, anar trobant companys i companyes que avui corrien, entre saludar , la visita obligada per buidar les aigües i ja hi som, cap a la sortida.
Avui tenia molt bones vibracions- Es curiós, jo mai mai em poso nerviós perquè no sóc competitiu i estranyament avui ho estava. Seria una premonició?
Tret de sortida, vinga a ritme.. surto i trobo ràpidament el meu ritme de creuer, que en mirar el rellotge penso que on vaig, sortir per sota de 04:10''. Però continuo. Conec el circuit i el tinc al cap, cada rampa, cada tomb cada recta, les baixades i la pujada a la Torre.
Vaig fent sense apretar massa, però sense perdre aquell puntet de patiment. Normalment cada any em trobava als caminants aprop dels set ponts i avui els enganxo abans del primer avituallament. Bon senyal. El ritme és el correcte pel meu objectiu (baixar la marca de 01:17 de fa uns tres anys). Primera rampes del circuit, la pujada dels set ponts fins la Polla Rossa, baixo ritme i aguanto. Ens acostem a l'avituallament i aquí ja trobo a companys Jordi Ferre, Xurra, Oriol Raventos que anava trencat (molts ànims crack). A poc a poc i amb decisió arribem a la traca. La pujada a la Torre del Moro, punt més alt del circuit i emblemàtic per dominar la vista de l'Alt Camp. Vaig pujant i a estones camino de pressa, no vaig ofegat i puc aguantar. Quan som a la cresta hi ha un petit descans i llavors arriba el que a mi m'agrada, el tallafocs, on trobo gent que va amb molta cura i a poc a poc. Aquí surt de dins la cabreta i avall. Fins i tot sento el comentari de "com baixes"!! del Santi que l'he trobat al mig del tallafocs. Sóc cap al final de la baixada i veig l'esquena de l'Edu. Penso "què malament, alguna cosa li deu haver passat". Quan hem poso al seu costat, es sorpren de veure'm i intento que anem junts. Jo vaig pensant que no és normal que estigui allí i que segur fotré un pet quan arribin les rampes de Montferri. Anem una bona estona junts. però l'Edu es va quedant enrera, una rebrincada a l'esquena el deixa mermat i a mi encara que m'hauria agradat arribar junts, miro el rellotge i tinc la oportunitat de marcar un bon temps i aprofito per acabar de buidar-me. Arribem al riu i "només" resta la darrera pujada la temuda "costa nova". Una pendent important de ciment quan et queda menys d'un quilòmetre. Aquí no es pot parar, els ànims de coneguts al capdamunt de la costa, acaben de llençar-me cap a meta. Crono 01:13:30''.

El somriure d'orella a orella i l'abraçada a l'arribada de l'Edu són el record que tinc de meta. Un dia on he tornat a casa, he tornat a renéixer.