diumenge, 28 de novembre de 2010

Mitja Ciutat de Tarragona (Èxtasi Total)


Quina gran jornada avui a Tarragona, a hores d'ara encara soc a un núvol i crec que hem costarà de baixar igual que hem costarà baixar la marca d'avui 01:36:55 a ritme de 04:34 i entrant en la posició 666 . Portava dies amb molt bones sensacions i amb ganes de fer-ho bé a Tarragona, per molt motius però un dels que més hem motivaven és comprovar quin resultat donaven els entrenaments que fa tres setmanes he iniciat amb el Josep. Com diria aquell "no hase falta desir nada mas" , queda clar si vols millorar s'ha de suar. No val el sortir a rodar i fer quilòmetres, també va bé però fa falta alguna cosa més. Treballar la velocitat, més que la velocitat treballar a ritmes alts per aconseguir aquesta constància en cursa.

Avui hem baixat a Tarragona el trio "maravilla" i el debutante, un grupet collonut i que fan que participar en curses sigui molt agradable.

Els objectius no eren els mateixos per els tres, doncs n'hi ha que han fet una marató no fa ni tres setmanes, altres que participaven per primera vegada i l'Edu i jo que sortíem amb la idea de fer una gran mitja. Crec que tots podem estar molt contents, els resultats així ho demostren i les sensacions a l'arribada han estat perfectes.

La jornada atlètica ha estat increïble , temperatura baixa però que ha estat la justa per no passar fred, un sol maco que ens ha fet companyia durant tot el recorregut, quines sensacions més agradables al sentir el mar en els interminables quilòmetres 16 a 18. El circuit, el mateix que l'any passat s'entreté per els carrers de Tarragona, et porta cap al polígon Francolí per tornar a la ciutat i encarar els trams amb les rectes més llargues, l'arrabassada i l'espigó . En aquest punt les cames, la respiració i la ment trontollen, s'entesten en fer-te creure que estas pujant al "tourmalet" quan en veritat estas corrent en un lloc pla pla com un mirall, tot i així en els darrers tres quilòmetres he fet un bon parcial i l'arribada a meta encara que per moments pugui semblar agònica ha estat d'un estat d'eufòria indesxifrable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada