diumenge, 28 de febrer de 2010

Camí Moliner BTT a Matadepera

Diuen que el combinar els entrenaments entre diverses disciplines, és molt convenient i a mi personalment m'agrada fer-ho.

Diumenge vaig participar a la pedalada "Camí Moliner" de Matadepera. Aquesta sortideta amb Btt em feia respecte, per els 52 km i el desnivell acumulat. Conec la zona i ja savia que anava a una muntanya russa, és a dir, un circuit trencacames. No sé perquè però no tenia bon feeling. De bon començament i a la línea de sortida parlant amb el meu cunyat Joan, ja li vaig dir i no vaig trigar gaire a confirmar les meves sospites.
Així com altres cops ho porto tot molt ben preparat, amb aquesta pedalada vaig pagar la improvització. La setmana abans havia portat al taller la bici per canviar cadena i plat mitjà i gran error no ho vaig provar en tota la setmana !!!! Encara no havíem ni agafat la primera pujada que el canvi ja em va avisar que allò avui no seria fàcil, entre els problemes mecànics i els físics ja que fins el km 15 em feien un mal les cames impressionant. Vaig estar pensat durant molta estona en plegar. Fins i tot abans d'agafar el tram anterior a la zona de l'avituallament a "Can Barata" em vaig acostar a un noi de la organització per dir que plegava, em va convènçer que quedava poc per arribar a l'avituallament i que era llàstima, que el tram que ara venia era molt maco i que pagava la pena. Sort que li vaig fer cas. Tenia raò. Era un recorregut molt maco, no gaire dur, molt rodable i amb una gran recompensa: un esmorzar de cine.

Finalment vaig escurçar a 42 km la sortida, opció que ja plantejava la propia organització i encara que m'hagués agradat acabar la llarga, crec que també hi ha moments per la retirada. Una retirada a temps és una victoria.

diumenge, 21 de febrer de 2010

Botifarunner (La Llacuna)

Fins i tot ens ha caigut neu, ha estat a dalt al cim de Puig Castellar, i ha donat si no n'hi faltava duresa a aquesta cursa.

Feia dies que la esperava, era el moment de veure si tot aquell treball fet durant tot el mes era correcte i moment de gaudir d'una prova de muntanya al 100%.

Quedada amb els components del Europastry Team, Javier Bergua i amb el Eduard Gonzalez. Sortíem de Bràfim cap a la Llacuna a les 8 del matí, un trajecte relativament curt i en menys d'una hora ens plantàvem a recollir els dorsals.

Escalfament suau de 15 minutets i cap a la sortida a la plaça del poble i amb força ambient, cosa que es repetiria en molts dels trams del recorregut i que sempre es d'agrair.

Amb els companys havíem parlat de sortir junts, que el nivell en línies generals estava molt igualat i que un per una cosa i un per altre podríem portar un ritme de carrera semblant. Tot ha estat així fins el km 15 aprox. en aquest moment en Javi abandona per una forta rampa i l'Eduard perd pistonada en les dures rampes on s'ha de caminar més que córrer. Jo que em sento bé i que a les pujades aquestes soc capaç fins i tot de recuperar arribo al 3 avituallament on em prenc un gel de glucosa i apreto per fer el darrer tram de pujada, el puig castellar.

Un tram exigent i dur que em deixa força tocat, però ara ja toca baixada i finalment un tram de pla curtet, això s'acaba i arribo a meta molt content. Els darrers 2 km's els faig amb la companyia de la que serà la segona classificada.

L' examen l'he aprovat bé he acabat la cursa amb 02:11 un temps per una cursa de muntanya amb 19.5 km i 900 de desnivell, i amb moltes ganes de tornar-hi l'any vinent. Excel·lent la organització, tots els detalls i un tracte molt correcte.




dissabte, 13 de febrer de 2010

Punta de les Airasses (993 m)


La Punta de les Airasses és una muntanya de 993 metres situada a la Serralada Prelitoral al Baix Camp.

Vilaplana gelat d'entrenament

Quin fred deu meu !! fins i tot els rierols es queden glaçats, instantània congelada com nosaltres aquest matí a Vilaplana.

Com la setmana passada hem fet doblet, entreno i cim. Aquesta vegada aprop de casa a Vilaplana i el cim La Punta de les Airasses a la Mussara. El recorregut de la cursa de Muntanya de Vilaplana passa per aquests punts i com moltes vegades he dit no cal anar gaire lluny per veure paisatges increïbles.

Queda una setmana per la cursa de La Llacuna i per això hem anat amb el Javi a entrenar muntanya, per un recorregut que ell coneix doncs ha participat alguna vegada en la cursa de muntanya de Vilaplana. El traçat comença amb forts desnivells de pujada en els trams inicials, per desprès arribar a un sender amb molta pedra exigent pujada fins la Mussara. Una vegada arribats al antic poble de la Mussara foto de rigor al cim la Punta de les Airasses (993 metres) un cim més per la llista dels 100 cims.

La baixada és molt tècnica, el Javi baixa molt i molt bé i ara que poc a poc recupera la forma em deixa enrere . Jo he tingut que afluixar a la baixada doncs el cansament, al ser un traçat amb molta pedra i on no pots despistar-te ni un moment m'ha ocasionat algun ensurt, en forma de torçament dels turmells, no es qüestió de lesionar-se ara que queda una setmana per la cursa.


Posted by Picasa

dissabte, 6 de febrer de 2010

Puig Castellar (Serra d'Ancosa) (943 m)

El Puig Castellar és una muntanya de 943 metres que es troba al municipi de La Llacuna a la comarca de l'Anoia.

Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 273123001).

Training Day (Botifarunner / 100 Cims)

Ves per on i sense buscar-ho avui hem matat 2 pardals d'un tret. Amb en Javi portàvem tota la setmana planificant una sortida a les terres de la propera cursa objectiu, la "Botifarunner" una cursa de 19,5 km i 900 metres de desnivell. Una cursa (ara que ja la hem trepitjada) que serà de les maques i dures.
Equipats amb els gadgets habituals i amb moltes ganes de reconèixer el terreny, a les 10 del matí aproximadament hem començat a trotar per el bonic poble de La Llacuna. Amb una mica de "desorientació" marca de la casa hem trobat la traçada correcte de la cursa i ja en els primers metres hem vist que el recorregut seria potent. Així ha estat dures pujades, molts corriols i senders, baixades d'aquelles que et carreguen els bessons etc etc... i en aquestes estàvem que hem arribat al Puig Castellar (944,5 m) un dels 100 cims. Doncs ha anat de perles, foto al vèrtex geodèsic i so-m'hi de cap a la baixada per acabar la ruta d'avui.


Una ruta com la d'avui et deixa amb més gana que un gos llop i per solucionar-ho hem parat a Cal Colomí de Sta. Coloma de Queralt, hem dinat com a 2 senyors i cap a casa falta gent.


Demà toca BTT, sortida light per la Conca, el conegut "Tomet a la conca".