divendres, 30 de setembre de 2011

Pedals de Foc (4 etapa)

Son-Vielha 65 km 1300+

Darrera jornada de la ruta, una jornada que recordarè per els senderons al bosc del Gerdar.
Hem sortit d'hora a les 8:30 ja donavem pedals.
Avui ens quedava la darrera pujada fins al Pla de Beret, i una llarga baixada a Vielha.
Després dels primers quilòmetres de pujada, hem anat a parar a un bosc de gran bellessa, el bosc del Gerdar. Nomès entrar t'anadones que estas en un lloc especial i que cal respectar. En un principi no es pot "ciclar" com ens van indicar a la oficina de Pedals, en la realitat marques de ruta Btt i pals grocs assenyalant la ruta.
Després del bosc i d'un tram de carretera més o menys suportable, hem passat Isil i Alòs de Isil. Aquí pista en constant ascensió cap al refugi de Montgarri. Un bon lloc per menjar alguna cosa i agafar energies per la darrera pujada.
El Pla de Beret, serà l'inici dels darrers 16km en baixada, senders de pel.licula i arribada a la seu de Pedals. Foto de rigor amb el maillot de finisher. Després una bona sesió al Spa de Les i un massatge reparador. Entrecot i al sobre, bona nit.


dijous, 29 de setembre de 2011

Pedals de Foc (3 etapa)

Espui-Son 57 km.

Avui ens tocava la etapa "reina" de la Pedals, entre altres perquè pujavem al coll del Triadó i al sostre de la ruta el coll de la Portella.
El Triadó és una pujada constant de 20 km, amb pendent progressiva i amb un desnivell positiu de uns 1000 mts. Potser perquè el teniem molt mitificat, ens ha semblat més fàcil. En realitat i explicat per la gent de la contrada, el coll de l'oli de la etapa anterior és més exigent.
La resta de la jornada, una baixada de vertígen fins a Espot i tornar a pujar fins a Son. Un poble amb una esglèsia románica molt maca.
Demà darrer dia de ruta, ja tenim ganes de arribar a Vielha, i menjar-nos una vaca.


dimecres, 28 de setembre de 2011

Pedals de Foc (2 etapa)

Iran-Espuy 60 kilometres.

Avui la pedals, com diuen per aquí, ens ha ensenyat les orelles.
Ha estat una etapa exigent, així com ahir va ser dur per la dificultat tècnica, avui ho ha estat per el desnivell positiu
Recordarè tota la vida, el Coll de l'oli, que nosaltres hem rebatejat amb el nom del "Cony de l'oli".
Avui hem fet un dinar light, pa amb tomaquet i embotit i al poble de Les Esglesies i tira milles.
La arribada avui a dormir a Espui. Casa Sastre, un allotjament del tot recomanable.
Les imatges del dia ; la gent del territori, amable i amb ganes de xerrar i les vistes impressionants qu ens regala el pirineu.


dimarts, 27 de setembre de 2011

Pedals de Foc on line (1era Etapa)

Etapa 1 : Vielha-Iran

A les 8 del mati ens han recollit a l'hotel, per portar-nos a la boca sud del tunel de Vielha. Inici de la Pedals.
Aquesta ruta organitzada, és de les mítiques rutes en BTT.
Amb el Joan, feia dies que esperavem el moment de començar a donar pedals,  encara que ens ha costat una mica, per culpa del fred de primera hora.
El traçat de la ruta, convina a la perfecció tot tipus de terreny, desnivell i dificultat. Pensar que hi ha sonats que la fan Non Stop, fot els pels de punta.
Nosaltres ho farem si tot va bé en 4 dies. Esperem arribar a Vielha i recollir el maillot de finisher el divendres. Avui hem quedo amb el tram entre Vilaller i Coll, un sendero collonut. Trobo a faltar-me seguretat per fer front, algun tram tècnic, però que hi farem. Com sempre dic m'agrada fer de tot i això en moltes ocasions vol dir no fer res bé.


diumenge, 18 de setembre de 2011

Matagalls-Montserrat 2011

Després de gairebé 15 hores he acabat per segon cop la Matagalls-Montserrat. Molt content pels resultats, m'ha agradat comprovar que mai hi ha dues curses iguals.

Ni la meteo, ni les expectatives, ni els ritmes; hi ha tantes variables en les curses d'alta resistència que costa comparar.

Aquesta vegada coneixia què tenia per davant.Havia entrenat força i acumulava experiències anteriors de marxes com la Cap de Rec o la més propera Borges-Montblanc.

Aquest any a més no hi anava sol. M'acompanyarien el Joan, el Josep i el Lluís. A la sortida, com ja era previst, el Josep i el Lluís sortiren a un ritme força elevat. El Joan i jo ens aniríem quedant enrere  per regular les nostres forces. El Joan m'ha fet de llebre i m'ha fet apretar el cul. En molts moments jo hauria baixat revolucions i gràcies aquesta ajuda he aconseguit baixar en dues hores el meu anterior registre.

Ens van arribant notícies. El Josep va a un ritme frenètic, a St. Llorenç hi arribava en 5 hores 20 minuts, i en la 12 posició. Nosaltres anem fent. Ens perdem en un dels trencalls i fem gairebè 2 quilòmetres de mes, anem regulant.

Missatge a l'equip de suport, arribarem a St.Llorenç molt abans del previst, ens caldrà aquella amanida de pasta com aigua caiguda del cel. Novetats, en Josep s'ha trencat, plega. Nosaltres continuem lluitant.

Arribem a St.Llorenç en 7 hores, un ritme adequat per l´objectiu de les 15. Recuperem energia, canvi de roba i sant tornem-hi que no ha estat res. El coll de grua es fa llarg, en aquestes alçades, amb 45 quilòmetres a les cames i amb més de 7 hores, una pujada com aquesta es torna un petit infern.

Pas a pas. No puc pensar en res més. Cal anar a pams... primer un petit objectiu i un altre i un altre i així anar passant les hores.

Passat el coll de grua, som en un dels paratges que més m'agrada: la zona del peu de la Mola. Aquí hi entreno sovint i veure els llums del Vallès als teus peus sempre em posa les piles.

En tota cursa de llarga distancia, hi ha temps per tots els estats d'ànims: eufòria, ràbia, impotència, defalliment...Ara el meu company ho esta passant malament i jo també de veure'l patir.

Continuem fins a la Casa Nova de l'Obac. El Joan va força cardat, encara ens queda la baixada tècnica de Vacarisses, i amb una sobrecàrrega es pot fer infernal.

No podrà ser. No arribarem junts a Montserrat. Abatut i enfonsat pel company. Cal continuar. El deixo a la carretera perquè l'equip de suport el pugui rescatar. Jo he de continuar. Aquesta parada m'ha anat bé; els estiraments què importants són!
Decideixo trotar una estona. Ara vaig sol i haurè de vigilar de no trencar-me. La baixada me la conec i puc fer-la molt millor del que pensava. Ara pujada i després baixada a Monistrol, quedarà llençar l'últim "cartutxo" al control de Monistrol. Miro el rellotge i si sóc al peu de Montserrat abans de les 06:00 puc arribar a dalt en una hora i entrar així amb 15 hores. La darrera pujada de Monistrol a Montserrat és la pujada dels "budells". Aquí ja ni les cames, ni el cap ni res; s'ha de tirar de "budells" per intentar aconseguir-ho. No es fàcil però hi foto tot el que tinc i, quan veig les escales de la Santa Cova, estic convençut que hi arribo.

Darrers metres pujo les darreres escales corrent!!!!  Catifa vermella i objectiu complert.