diumenge, 25 de març de 2012

Maratonià (Barcelona 2012)

Barcelona 2012
Diumenge 25 de Març de 2012. Una data que quedarà gravada per sempre més en la meva vida. El dia que vaig convertir-me en "Maratonià".

Si algú em diu, que jo acabaria una marató, crec que del fart de riure que em foto, em tenen que portar a l'hospital o al psiquiàtric. Si heu vist el primer post del meu blog, ja entendreu perquè i si no, per aquells que directament coneixeu la meva faceta esportista he penjat en aquest mateix post, una foto del 2008.

El projecte de la marató, es va gestar després de viure la cursa de l'amic Rafa Poveda a la "Marató Costa Daurada", quina enveja sana, poder dir que ets maratonià. Crec que qualsevol atleta popular, ha de tenir en els seus objectius fer una marató. No te res a veure ni amb els 10k rapits i explosius, ni amb les mitges més llargues i exigents. És veritat que a sobre aquesta prova te un "misticisme" que l'envolta i la fa més màgica. La història/llegenda del grec Filípides i les grans gestes d'atletes maratonians, (recomano el llibre de l'Arcadi Alibés, Les Petjades dels Herois) la converteixen en la prova reina de l'atletisme.

Noruega 2008
Jo ho tenia molt clar, el 2012 volia ser maratonià i per això vaig trobar a un gran amic, amb ganes d'ajudar-me a assolir el meu repte. El Jordi Toda, m'aconsellaria i em faria el seguiment dels entrenaments. Li vaig dir, que jo el que podia garantir, era que intentaria amb totes les meves forces fer els entrenaments que em poses. Així va començar a l'Octubre, un llarg periple-Primer amb objectius per millorar en 10k i més endavant en mitja, per anar agafant fondo i resistència pel gran dia. Els resultats, van anar poc a poc, confirmant que el treball que estàvem fent amb el Jordi era el correcte. Aquest any he millorat totes les meves marques, i restava el més important el dia D.

Ara i vist amb distància, reconec que la preparació per una marató és exigent. I no pot ser d'altra manera. Durant la cursa d'avui, vas recordant les hores d'entreno, amb fred, pluja, vent amb i sense ganes... és a dir un cúmul de circumstàncies, que condicionen el nivell físic i mental a assolir.

Segur que no hagués estat el mateix, fer tot aquesta càrrega sense l'Edu. Sortir a córrer sol és dur i cal fer-ho, però si pots anar amb un bon amic, és molt millor. La preparació ens ha robat hores de son, de moments amb la família, d'estones d'oci, però ens ha regalat molts moments de complicitat. Ets molt gran Edu!!

Crec que el millor ha estat tot el llarg procés fins arribar a avui. El gran dia ha començat molt d'hora, a sobre amb canvi horari, com diu la Judit jo anava "empanat", mentre la resta dels companys l'adrenalina els feia estar superactius. Hem arribat d'hora, trobada amb els companys de "CorredorsValls" i altres Vallencs, per fer una foto conjunta i quasi sense adonar-nos escalfament i a sortida.

La sortida ha estat espectacular, així com l'ambient en tot el recorregut, crec que només per això cal fer la Marató de Barcelona. Els carrers plens de gent que et criden pel teu nom, grups d'animacions i molts voluntaris, per fer que només ens preocupem de posar un peu davant de l'altre.

Els quilòmetres van passant i el recorregut per llocs emblemàtics de la ciutat, fan que sigui del més agradable. Cap tram solitari com en moltes mitges, sempre acompanyat i amb una munió de gent al costat. Jo he anat tirant molt bé i amb les recomanacions del mister al cap, no apretar ni un segon més del necessari. En el quilòmetre 30 on diuen que hi ha el "mur" jo hi he passat bé, tranquil pensant que el mur no m'atraparia, controlant el temps, ai... en el 35 ha aparegut el mur, la calor a mi em mata i avui en feia. Els darrers quilòmetres han estat una autèntica lluita, el cap, l'estomac, una parada tècnica i sento el cor bategar molt fort. Estic exhaust, només tiro per orgull i pels crits d'ànim del públic, cal seguir Paral·lel amunt queda poc menys de 2 quilòmetres, ara camino uns metres, re-emprenc la marxa, miro al meu davant i la gran recta d'arribada. Ja ho tinc darrers metres i sento "Àlex ! Àlex!" la Judit em crida la miro amb els ulls vidriosos, aixeco els dits en senyal de victòria, ja arribo maca, ja soc MARATONIÀ.