dimarts, 2 de febrer de 2016

Senglanada estrabada

Fotos Organització Senglenada
Aquesta és d'aquelles pedalades que jo anomeno pedalada "gurmet". Ho son pel recorregut, pel marcatge, pel tracte al participant. Per cuidar tots els detalls i a sobre per fer-ho amb un preu molt ajustat.

La vaig conèixer l'any passat i em vaig enamorar. Va ser un amor a primer pedal, doncs, des del primer moment en què es dóna la sortida vius intenses emocions. Aquest any hi volia repetir i aquesta vegada hi anava acompanyat del Joan. Personalment hem sento una mica fora de forma, no he començat l'any com voldria. Diguem que ha estat un inici d'any molt estrany, i això també s'ha notat en el meu estat de forma. Tot i que he intentat continuar entrenant, no ho he fet amb la intensitat que anys anteriors. El no tenir un objectiu clar i amb un canvi de treball que no esperava ha fet que no sigui regular. Tampoc he estat regular amb la dieta, i som el que mengem.

Així que amb més ganes que forces cap a Calders. La veritat és que anar amb les expectatives molt baixes també serveix per no defraudar-se. Jo ara ho faig perquè m'ho passo bé, i no tinc la pressió de fer un bon temps.

La sortida és a les 9 del matí així que he quedat amb el Joan a les set per anar amb temps. Arribem dels primers, recollida de dorsals i cafetonet amb pastetes per agafar calories. Aquest any sembla que no hi ha tants participants, és una cursa molt exigent i també coincideix en data amb alguna pedalada d'èxit com la MontaltBike. La sortida tranquil·la, amb problemes de canvi no ho vaig revisar ahir i avui era tard. Hem quedat darrere i tot just començar estem parats. Són corriols de poca dificultat i tot i així hi ha gent que fot tap. És complicat per a mi estar en el grup dels de davant per no agafar tap, però si hem quedo darrere jo que sóc més de corriol quedo taponat per gent amb més forma física però amb poca tècnica.


Tant és, avui objectiu és anar fent. Aquesta pedalada et permet anar canviant del circuit vermell al circuit blau, però aquest any no ha estat així fins al segon avituallament.

La veritat és que hem fet quasi tot el recorregut per senders, és una autèntica passada com s'ho curren aquesta gent. No he recordat només que algun sender dels de l'any passat. Els quilòmetres no avancen i el rellotge no s'atura. Corriols tècnics, corriols menys tècnics, corriols de pujada, corriols de baixada. Un no parar. En el quilòmetre tres aproximadament hi havia una paret vertical on ens han ajudat a pujar. Jo que sóc més aviat poc àgil en aquestes ocasions, he relliscat i m'he fotut una estrebada que m'ha fet la guitza tota la pedalada. Ja no he gaudit al 100% i tenia ganes de sortir a pistes. Cada vegada que tenia que desencalar veia la padrina, quin mal. Sort que en calent encara he pogut anar fent fins al segon avituallament. Abans d'arribar-hi m'han atrapat els escombres, i els escombres anaven corrent!!. Quin merit, un noi i una noia que han fet tot el recorregut corrent.



En el segon avituallament finalment he decidit acabar per pistes. De fet igual que l'any passat però crec que aquest he patit molt més. El Joan ha fet tot el recorregut per senders i a l'arribada m'ha dit que no havia fet mai una pedalada tan exigent. Ens ha agradat molt i segur que l'any vinent i tornarem. Als que us agrada senderonejar no us la podeu perdre.

Ara ja pensant en propers reptes i per damunt de tot en començar a posar-nos les piles.