diumenge, 27 de març de 2011

Mitja de Valls 2011

La Mitja de Valls per a mi és la mitja de casa. No només perquè puc anar fins a la sortida caminant, (visc a escassos 200 metres) , també perquè passa per molts dels llocs on hem passo les hores entrenant i sobretot perquè transcorre entre la ciutat on visc i els pobles on vaig viure i créixer. Aquesta particularitat fa que la gaudeixi d'una manera especial. El dia abans ja vaig recollir el dorsal al Centre Esportiu Municipal per no anar amb presses a l'endemà, ves per on, la cursa més propera i la que hem provoca anar més estressat, tot i tenir-ho tot a punt encara vaig anar a "toc de pitu" i per el meu gust vaig fer curt d'escalfament.
La nit no havia estat tranquil·la, els nervis i la meteorologia que semblava que es volia posar en contra, feien preveure una cursa passada per aigua, a les 7 del mati es sentien tronades i un cel força tapat. Tot i que jo pensava que seria la primera cursa que faria sota la pluja, la realitat va ésser molt diferent un cel que poc a poc s'anava aclarint i que donava pas un sol radiant que ens faria suar la cansalada els darrers quilòmetres. Parlant de suar, el traçat de la mitja de Valls no és precisament pla, és un recorregut trencacames i aquest any agreujat per les obres de la variant a la sortida d'Alió i per els darrers 2 quilòmetres que son de pujada i aquest any amb vent en contra es feien molt més feixucs que en altres ocasions. Per aquest motiu i per els constants "tobogans" també la fan una mitja diferent. Per a mi no té preu el tram entre Alió i Bràfim, recorrent camps d'oliveres, i vinyes paisatge tan de l'Alt Camp. 
Molts amics i coneguts en aquesta mitja,  gallina de pell, moltes gràcies a tots els que en el recorregut ens ajuden a no parar, a la organització per una currada, montar un sidral com aquest requereix que algú es passi moltes hores per "amor a l'arte" i no hi ha preu que ho pagui . 
Moltes gràcies a la fotògrafa que es va sacrificar i es va llevar per esperar a que una colla de sonats, que vestits de curt i amb bambes, passéssim  suats i amarats i en moltes ocasions destrossats. Ara això si a la foto bona cara :).