diumenge, 10 d’abril de 2011

Marxa Cinc Cims Castellar

Marxa Cinc Cims de Castellar, marxa de caràcter bianual organitzada pel Centre Excursionista de Castellar

Castellar - Sant Llorenç del Munt -El Montcau - Sant Sadurní de Gallifa
El Farell - El Puig de la Creu -Castellar
Distància: 52.003 metres
Desnivells: Pujada: 2.278 metres
Baixada: 2.278 metres
Desnivells totals: 4.556 metres

Només veure el perfil i cims per on transcorre aquesta marxa, ja sabia on hem posava. Era una de les pendents en la meva atapeïda agenda i no hi arribava ni molt menys amb el rodatge suficient. El mes llarg en quilometratge la cursa de Bràfim i la mitja de Valls en el mes de Març, algun que altre rodatge i una duatlò era tot el bagatge per afrontar la Cinc Cims. Tot i això m'he sentit molt bé.
La marxa comença entre les 05:30 i les 06:00  al Mirador de Castellar, al costat mateix del local del Centre Excursionista, surto de casa i en 10 minuts a peu m'hi planto. Baixo a peu, total avui en faré un futimé de quilometres, a les rodalies ja vaig sentint i veient ambient de marxa, frontals, bosses d'hidratació, bastons de trekking, mitges de compressió i gent que tot i l'hora tan matinera ja te ganes de marxa i mai més ben dit.
La sortida ens condueix pels carrers de Castellar cap a buscar la carretera de Terrassa i allí agafar el camí que ens portarà al primer cim la Mola, un cim al que tinc una especial devoció. La Mola a 1101 metres d'alçada és el sostre del Vallès. Fet el cim toca continuar, el següent cim el Montcau, trobo que vaig molt bé hem noto fort, ara toca baixada tècnica cap a la font del llor per una zona que desconeixia i que m'ha agradat molt. El següent cim és a Gallifa, per arribar-hi passarem per Sant Llorenç Savall, aquest tram és el malauradament més lleig, malauradament perquè va patir fa uns anys un dels incendis mes importants de la zona. Aquí noto els primers moments dolents, moments de dubtes, moments de "que foto aquí" i/o de "aquesta la última" .La calor també ajuda, ara penso en els companys que estan corrent la Cursa Bombers, i en el meu cap es repeteix una i altra vegada la tornada de la cançó dels Amics de les Arts "olelé olalá, un xauarma amb tu és el millor que hi ha  si us plau poco picante que no ho puc suportar" . Ara recordo una entrevista al Kilian on explicava una anècdota semblant :). Sant Sadurní de Gallifa , Gallifa i enfilem cap al Pic del Vent al Farell, terreny que conec tot i així hem sorprèn la baixada per un corriol desconegut, molt guapo, tancat que ens resguarda de la calor, ara si arribo a la pista ample que ens ha de conduir cap al darrer cim el Puig de la Creu, vaja que hem retorna a casa. Una de les coses que m'agraden d'aquestes marxes, la bona companyonia entre els participants, he fet trams amb tres nois de Vilafranca , parlem de la Botifarunner, després pujant cap al Farell hem trobo amb dos marxaires de Caldes, que m'ajuden a no passar-me una cruïlla  i en els darrers quilometres un company de Castellar. Tot sense parar, arribant a Castellar a l'hora de dinar, a l'arribada m'esperen la Judit i el "nene" que hem veu arribar i es fot a córrer al meu costat , feina feta ara a descansar i fins la propera.