dijous, 31 de desembre de 2009

Una cursa de Nassos !! Sant Silvestre 2009 BCN

Doncs si la segona cursa de les grans en les que he participat a Barcelona i a estat un autentic plaer. La tarda es presentava freda, molt freda però amb molt bones sensacions. Era a Castellar des de el dia abans, per estar més tranquil i per anar a la cursa amb el Josep.
Hem arribat al lloc de sortida amb molt de temps, i ens hem acostat a la sortida, on he reconegut a cares conegudes del atletisme català, Carles Castillejo, Rosa Moratò (els dos guanyadors), el vallenc Just Sociats.
El cotxe el teníem aparcat a uns 5 minuts i ens hem canviat allí mateix. En aquesta ocasió la sortida ha estat dividida en dues "onades" és a dir 2 sortides amb 5 minuts de diferencia. Personalment m'agrada més quan la sortida és conjunta, però he de reconèixer que així en sortides amb tanta gent (aquest any 9000 participants) és l'única manera que puguis tenir una sortida més o menys lliure.
Venia molt mentalitzat que en aquesta cursa ho havia de donar tot, i no deixar res com hem va passar a Tarragona en la mitja, que vaig tornar a casa amb la sensació de poder fer millor temps. Aquí no ha estat així i d'aquesta manera s'explica que al final el meu temps ha estat de 45:39 , millor marca personal en un 10.000.
Acabar l'any fent el que t'agrada és de les millors coses que es poden fer, i si a sobre és a Barcelona i de nit l'experiència és acollonant.

dissabte, 26 de desembre de 2009

Sant Esteve en BTT

Per segon any consecutiu i confirmant la tradició familiar, el passat dissabte dia 26 de Desembre St. Esteve varem fer la sortida en BTT. La sortida consisteix en anar de Castellar del Vallès al mar, en concret a la zona de la desembocadura del riu Besòs.
El dia com també és tradicional era gris, i amenaçador de pluja, que finalment no va fer acte de presencia.
El traçat és molt molt rodador i l'única dificultat de la ruta, son els darrers 3 kilòmetres de tornada a Castellar. Una ruta de 60 km resseguint el traçat del Riu Ripoll primer i després del Riu Besòs fins a la mort al mar. Ara sembla que es vol anar recuperant la llera del riu i eliminant aquella imatge degradant, ocasionada per velles fàbriques abandonades, barraques i altres desgracies humanes, que la modernitat ens ha portat a fer malbé moltes vegades, oblidant que sense aigua no hi ha vida.
Aquesta vegada no ens ha acompanyat el Kiko, espero que per el proper any no hi falti a la cita.,

Track

diumenge, 13 de desembre de 2009

Aigua, Fred, i molt de fang, com m'agrada!!!! Cursa Muntanya La Riera de Gaià

Doncs avui ha estat una cursa de les dures per les condicions climatologiques més que per el recorregut i perfil. La 1era edició de la cursa de Muntanya de La Riera, ha coincidit amb el canvi climatològic. Feia dies que ho anunciaven i els pronòstic no han fallat, un dia que ja de bon matí era gris i amb una baixada considerable de temperatura. Així que a les 8 del matí era a Bràfim per recollir al Javier i amb aquella calma ens hem acostat a La Riera, crec que hem estat dels primers ha recollir dorsal i xip, no es veia ni una ànima pels carrers i com encara quedava molt de temps i no era qüestió d'agafar fred hem fet un pre-escalfament al bar del poble. Poc a poc la gent anava arribant i l'ambient ja començava a tenir un altre pinta. Després de un rodatge molt suau, cap a la sortida. Avui amb la pluja el fred fins a l'últim moment no sabia com córrer al final malla llarga, camiseta màniga curta i els manguitos. Tret de sortida i so-m'hi els primers tolls ens anunciaven un circuit molt mullat i molt enfangat. Al final hem quedat de fang fins el barret però jo estic molt content doncs en tot el traçat les brocks m'han funcionat de conya, amb molt de "grip" que m'ha donat molta seguretat. Ha estat una cursa trenca cames a diferencia de la pujada a Guanta (el meu referent, per kms i traçat) on fas 6 de pujada i 6 de baixada, a La Riera tot i que el final ha estat de baixada, hem passat més km fent puja i baixa.
El temps del crono 01:03:05 comptant que eren 12,5 km i que les condicions climàtiques eren durilles, crec que es un bon temps.

dissabte, 5 de desembre de 2009

Estranyes Sensacions, Mitja Tarragona 29 Novembre 2009


Ha passat una setmana i ara amb la distancia que dona el temps, penso que el que vaig viure el diumenge a Tarragona és meravellós. Dissabte a ultima hora de la nit hem decideixo per córrer la Mitja de Tarragona, feia dies que no quedaven dorsals per fer la mitja i després de parlar-ho amb els companys i amb algú que col.labora amb l'organització vaig decidir córrer el diumenge. Tot i això i a la desesperada no volia participar sense dorsal i per aquest motiu vaig buscar entre els foros de atletisme algú que lliures el dorsal,.vaig trobar uns companys que tenien 2 dorsals lliures i el diumenge a primera hora ja tenia el "meu" dorsal 0029. Molts us preguntareu perquè aquest rotllo sobre el dorsal, però es que si no ho explico no s'entendria el titular del post. Situat a Tarragona i amb els companys del futur Europastry Team Javier alias "berguaselasi", Edu i en Marc era hora de escalfar i anar preparant els músculs i la ment per la prova que en pocs minuts es posaria en marxa. Moment de col·locar el mp3 amb la musiqueta, revisar la butxaca amb la barreta energètica i la glucosa per les "pàjares" i som-hi que en menys de dues hores ja tornarem a casa.

La veritat es que sortia amb molt de respecte per la distancia, tothom m'havia recomanat regular molt el ritme i entre aquesta por i que justet feia una setmana de la Duatló prova que hem va deixar exhaust, vaig anar a un ritme molt molt tranquil. Els quilometres anaven caient i després de perdre de vista al meu company, vaig anar tirant. En aquest ritme em va ajudar molt el trobar una companya de viatge inesperada i desconeguda amb la que sense dir-nos res varem anar fent via, ara estiro jo ara tira tu. Aquesta sensació de tenir algú al costat amb qui confiar és genial,després a l'arribada la noia em va donar les gràcies i jo li vaig tornar, era una cosa reciproca. En els darrers kms vaig retrobar al company Javi que anava tocat i que em va animar a tirar doncs ell no anava bé.
A l'arribada a meta amb un temps real de 1:46:31 vaig viure moments de estranyes sensacions, no em van deixar passar a recollir l'obsequi i l'esmorzar doncs no duia xip, de res van servir les meves explicacions a la persona de l'organització que d' una manera intransigent em va fer fora del recinte tancat. En aquell moment em vaig sentir molt malament, com un furtiu, un pirata algú que no ha fet els deures, res més lluny de la realitat. En uns minuts, vivia les emocions més fortes del dia, acabava la meva primera mitja marató era feliç per el temps i sobretot perquè acabava molt molt fresc i per altra banda la ràbia e impotència. De tot s'aprèn en aquesta vida i ara si que tinc clar que mai mes participaré en una cursa sense tenir la inscripció amb antelació no vull sentir-me un exclòs ja ho he patit.

Amb aquesta Mitja de Tarragona, he completat un Novembre farcit de competicions, començant per la Pujada a Guanta seguint amb la Duatló de Castellar i finalment la Mitja de Tarragona.

En els proper objectius, dues proves per Desembre ; la 1 Cursa de Muntanya de la Riera i una cursa que tinc moltes ganes de fer la Sant Silvestre de Barcelona la Cursa dels Nassos.