diumenge, 5 d’abril de 2015

Valls-Castellar del Vallès (Santa Enredada)


Santuari de Montserrat de Montferri
Sortir amb la colla és el millor que pots fer, no hi ha res que ho pugui superar. Però a vegades necessitem estar sols. Jo ho faig de tant en tant i m'agrada aquesta sensació.

Feia dies que ho tenia al cap, volia fer aquest viatge, segur que seria la meva petita aventura. Ara veig que és més que una senzilla sortida, que venen dies de canvis i potser una bonica metàfora.

Ho tenia tot a punt, el dijous vaig fer totes les compres, revisar i netejar la bici i a dormir d'hora. No vaig matinar massa, per a què?, si estaré tot el dia. A les 08.30 era al carrer donant les primeres pedalades, feia fred i tenia aquella sensació de tenir el pèl de punta. El cel clar i un sol radiant eren bon presagi i en uns quilòmetres el fred s'hauria passat. Alió és el primer poble per on passo, encara sense gaire moviment, és d'hora. Continuo pel camí que va a Bràfim, un camí que hem fet servir moltes vegades per preparar alguna mitja amb l'Edu. Bràfim és important en la meva vida, amics, amors, feina. Per això passo a poc a poc recordant molts d'aquests moments. Per aquelles casualitats em trobo amb els amos de la fleca on vaig treballar molts anys, van ser anys intensos i tinc molt bon record. Continuo pedalant i recordant, amb un somriure als llavis. Pujo cap a l'ermita i paro davant del cementiri amb el cap pensant amb els que han marxat, massa d'hora a vegades. Potser ja n'hi ha prou de melangia, el camí és així amb llums i ombres però s'ha de seguir, no ens podem aturar. Una ràpida baixada al Gaià i amunt cap a Montferri. Aquí la calor ja apreta i fent parada per fer foto del Santuari de Montserrat començo a treure roba.

Les pistes asfaltades em fan anar ràpid recuperant el temps que he perdut al principi, i en un no res sóc a Masllorenç. Ara toca pujada cap a Masarbonès, aquests camins encara són coneguts doncs els he fet en alguna ocasió i per tant em sento com a casa. Aviat però saltaré de comarca cap al Penedès. Les vinyes perfectament llaurades i totes emparrades fan goig ara que brosten.

Vinyes del Penedès
Continuo per pistes ràpides que aviat em portaran fins a Vilafranca. Plaça castellera i on per Sant Fèlix es viu una de les millors diades. No tenia ni idea de per on em faria passar el track i jo que en un moment de despiste em passo el desviament i acabo passant pel carrer d'uns amics. Ja ho dic jo que aquest viatge és especial.

De Vilafranca a Sant Sadurní toca carretera, una carretera ampla i amb voral per poder anar tranquil. Es nota que som al país del cava, vaig passant per tot de caves, la majoria noms coneguts. Em distrec una estona anant a roda d'uns carreteros que m'han passat tot equipats, els deixo marxar, no vull cremar les cames que encara queda un bon tros de ruta.

A Sant Sadurní paro per fer un beure i estic 10 minuts de rellotge esperant a què m'atenguin, perdoneu però no ho suporto així que m'aixeco i marxo. Sembla que ara tornen els camins, ja en tenia ganes. Abans però mossegada i beure que la calor ara si que es nota i de valent. Una mica de crema solar per no tornar a casa amb la cara més vermella que un tomàquet i sant tornem'-hi. Torno a rodar per pistes sense gaire dificultat i ara vaig pendent per a veure en quin punt enllaço amb la pista que em portarà directe a Martorell. Aquí passo directament pel mig del Pont del Diable, que en un atac de bogeria pujo dalt de la bici fent saltets per superar les escales.

Pont del Diable a Martorell
Parada obligatòria per fer la foto de rigor i reemprenc l'aventura. Començo a tenir gana, miro el rellotge i són quarts de dues encara puc tirar una mica més. La meva idea és parar a Rubí, crec que per la distància que em queda puc aguantar i després de dinar no estaré per tirar masses coets.

Aquests quilòmetres se m'estan fent durs, toca pujada i per carretera secundaria. No m'agrada, fa calor, tinc gana i algun moment de debilitat. Com sempre en rutes llargues hi ha moments per tot, per això el cap és el que més ha de treballar i pensar en coses positives. Jo penso en l'arribada, en la dutxa, en aquella estona de cel.

Anar pensant que sense ni adonar-me ja estic entrant en les urbanitzacions de Rubí, ho llegeixo en una de les tapes del clavegueram i ja vaig pensant a trobar un bar amb terrassa per poder parar.

Segueixo passant per carrers i de sobte recordo per on estic passant, i recordo el bar on alguna vegada he anat a dinar amb els companys de la feina. El Huelva!!, per a mi com si d'un oasi és tractes, així que entaulat començo a demanar menjar i beure com si no pogués fer-ho mai més. Mireu si vaig jalar, que el cambrer em va preguntar "no te debe quedar demasiado" quan li explico que porto cent quilòmetres i que vinc de Valls encara se li queda més cara de moniato.

Ara amb la panxa plena les coses es veuen d'un altra manera, el que no tenia gaire controlat és que la sortida de Rubí és en pujada i amb aquella calda i el cansament que començo a notar, el dinar ràpidament baixa avall. Sort que el fet de tornar a trepitjar terra i camins hem distreuen, sembla mentida que al mig de grans urbes com aquesta encara hi puguis trobar un bosc força cuidat. Alguns dels camps que el voregen són d'aquella flor groga, crec que de plantacions de colza.

Sabadell City

Després d'una bona pujada, planejar una estona i començo a baixar, per primera vegada veig al fons Sabadell, ja quasi que ho tinc. Si arribo a Sabadell el que em queda fins a Castellar és un camí més que conegut. Entro a Sabadell per Sant Quirze, pensava que tindria més problemes per creuar Sabadell i anar a trobar la llera del riu Ripoll, però no, molts dels carrers per on passo els conec de sobres. Ara  que ja hi som darrer esforç, vaig remuntant el Ripoll, amb pena per veure que els efectes de les ventades han deixat tots els boscos dels voltants en runes.

Ja sóc a Castellar, han passat 9 hores d'ençà que vaig sortir de Valls, i he arribat prou sencer. La bici s'ha portat com una campiona i de premi la passo pel túnel de rentat. Així que arribaré a casa amb la bici neta i preparada per una nova aventura.

Aquí el track a Wikiloc de la ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9262589