dissabte, 28 de març de 2015

Bràfim un altre any



Així és com vaig entrar a meta, pensant un altre edició de la cursa de Bràfim acabada. Ara ja en porto unes quantes però tant és, és l'única cursa on hem poso nerviós. És curiós, no sóc competitiu mai ho he estat però a Bràfim sento aquell rau rau abans de començar. Sempre serà la cursa de casa i aquest fet és el que hem fa sentir alguna cosa especial.
La cursa ja comença el dia abans, anar a recollir el dorsal és tot un ritual. Saludar amics de tota la vida, a gent que he anat coneixent gràcies al córrer és un no parar.
Després tarda distesa amb gent que d'això de córrer en saben i que viuen les curses a un altre nivell. És realment interessant viure i veure les dos vessants d'aquest esport. Tots anem a passarho bé, ara la diferència està en on tenim el límit. Els seus evidentment està molt més alt. Tot i que segur que cadascú al nostre nivell intentem fer-ho el millor possible.
Aquest any la cursa ha fet un canvi del recorregut, més muntanyenc per primera vegada arribem fins a la Torre del Moro que ara només veiem de lluny. Personalment m'ha agradat molt el canvi, sóc com una cabreta i reconec que és el que m'agrada.
El circuit s'ha endurit per l'efecte de les pluges patides els dies anteriors i fins i tot el mateix dia al matí. El cel ens va respectar i no va ploure, però el fang en algun tram i les pedres mullades del tram de la torre van fer que encara sigues més dura. Vaig acabar bé amb molt bon gust de boca i amb la sensació que torno a estar agafant la forma necessària pel repte de l'estiu.

dilluns, 16 de març de 2015

Camí Moliner 2015

Després de l'hivernal de Cervera, necessitava una sortida on poder tornar agafar confiança. El camí moliner era ideal. Una prova dura però per un terreny força conegut i que no podria portar-me gaires sorpreses. La setmana anterior havia sigut de càrrega, moltes hores d'entreno i ben aprofitades. Les sensacions abans de diumenge eren de portar les cames força carregades però amb aquell puntet de tranquil·litat en pensar en la feina ben feta.
El dia abans no va ser precisament un dia plàcid, no vaig fer els deures ni el que tenia previst. Em presentaria a l'endemà amb deures pendents. Per començar la part mecànica, no havia revisat la bici com a mi m'agrada i ja vaig sortir amb la roda de davant punxada. Això va provocar que al cap de uns quants quilòmetres i al notar que poc a poc perdia adherència i seguretat. Vaig intentar parar i inflar per veure si podia "salvar" els mobles. No es poden fer les coses a mitges i al final vaig tenir que parar i reparar la punxada. En aquell moment vaig veure clar que no podria acabar el recorregut més extrem (uns 60km amb més de 2100 positius) i vaig optar per acabar el recorregut vermell. Al final uns 50 km i 1400 de desnivell. El més important ha estat veure que el meu estat de forma no es tant dolent com em va semblar a Cervera. Aquesta vegada vaig sortir molt més tranquil i al final en les rampes més dures tenia molt bon feeling. Vaig acabar content, aprenent dia a dia sortida a sortida. De guanyar no guanyarem però aprendre aprendrem. Ara toca agafar les sabatilles i muntanya. Diumenge hi ha la Cursa de Bràfim i com cada any hi serem. Bràfim sempre serà molt especial.

dilluns, 2 de març de 2015

Hivernal de Cervera 2015 "Uns dies guanyem, altres aprenem"

Volia començar aquest post amb una frase que em va deixar al meu Facebook la Núria Pagès, "Uns dies guanyem, altres aprenem".

Ara que han passat les hores i he pogut reflexionar veig les coses amb diferent perspectiva que ahir. Avui crec que vaig equivocar-me en la sortida i al final ho vaig pagar. Abans però farem un repàs a les hores prèvies a la cita.

El dissabte vaig sortir al matí per provar la bici i de passada estirar les cames. La veritat em vaig trobar impressionantment bé, feia dies que no sentia aquella força a les cames i que per molt que premis no s'acceleren les pulsacions. Fins i tot vaig haver d'afluixar perquè veia que m'estava animant i l'endemà ho podria trobar a faltar. Una vegada neta i revisada, tocava descansar i recuperar forces dinant a casa els pares. Aquella paella que és oli en un llum per carregar d'hidrats. Tot perfecte, tot? NO. Vaig agafar fred i ja vaig notar els primers símptomes del fet que les passaria magres. La nit del dissabte va ser una nit dolenta, amb aquell refredat i mal dormit. No vaig descansar i a les 05:30 sonava el despertador. Era moment de posar-se en marxa i anar a buscar els companys per fer camí cap a Cervera.

El trajecte amb el compi, es va fer curt. Anàrem xerrant del terrenal i del diví, fent plans de futur i veient quins objectius ens marquem per continuar nonstop.

Arribem a Cervera amb temps suficient per no haver d'anar amb la llengua fora. Ens preparem, anem a recollir dorsals i cap a la sortida. Encara no les tenia totes amb mi, volia sortir concentrat i no repetir errors com el de La Pica. A les nou en punt sortim, sortida pels carrers de Cervera i de seguida agafem camins planers, on es pot rodar molt depresa. Vaig ràpid però bé, no vaig ofegat i puc mantenir el ritme. Continuem per pista i de tant en tant amb alguna pujada curta i intensa, en la primera m'avança l'Albert, un crack i gran company de rutes. Continuo rodant i en aquestes que m'atrapa el Rafa i al seu costat dos personatges que he identificat a la primera, els germans Marquez. Quin parell d'animalets, prims i escanyolits i que semblen poca cosa, però ja veig que no els hi aguantarem la roda ni cinc minuts. En un tancar i obrir d'ulls ja no els veig més. Continuem rodant, per camins que permeten anar a fons, aquí el Rafa es queda enrere em comenta que  problemes musculars. No vol pitjar més per no trencar-se i jo continuo. Davant també hi ha el Xavi Leiva, un martell damunt la bici, nosaltres l'anomenem el Hammer. Porta un molt bon ritme i en aquest terreny és molt difícil de seguir-lo. Ara ens arriben trams de corriols, amb pujades curtes i baixades que encara que es fan bé s'ha d'anar concentrat. Passem per un poble on hi ha el primer avituallament, potser portem uns quinze quilòmetres i decideixo no parar. Em sembla massa aviat per menjar i de fet ningú es para. Ara sí que el festival de puja/baixa típic d'aquesta zona fa que anem desgastant energies. A sobre hi ha molta humitat i la deshidratació potser important. Jo no tinc ganes de beure, no acabo de trobar-me còmode. Faig algun traguet però no el suficient. Noto que cada vegada vaig afluixant ritme, i ja veig darrere a l'Edu que finalment m'ha atrapat. S'havia quedat enrere pensant que jo no havia sortit tan fort i ha fet un treball increïble per recuperar posicions. Està fort i es nota que pot fer una gran cursa. En aquest moment jo estic passant pel pitjor dels moments, tinc gana, molta gana. Mal senyal, vol dir que no he fet bé les coses. El segon avituallament triga a arribar, el Edu hem diu si vull mitja barreta i la refuso. Suposo que estic tan grogui que no tinc esma per a res. El meu cap ja dona voltes a no fer el recorregut Xtrem, m'he quedat sense bateries, estic fos. Passen els quilòmetres i el meu ritme ja és molt baix i encara no trobem l'avituallament. Decidim que no té sentit fer la llarga en aquest estat, encara que ara mengi no estaré en condicions per acabar. Portem 35 quilòmetres quan veiem al fons, com un miratge del desert un avituallament. La veritat que no hi faltava absolutament de res, menjar i beure i sobretot gran amabilitat dels voluntaris. Parem i recuperem forces, ens reagrupem amb el Xavi i decidim veient que el Rafa està arribant a esperar-lo per acabar tots junts.
L'avituallament em senta de meravella i no han passat ni deu minuts que retorno amb ganes. Tot i així ja tenim pressa la decisió i acabarem fent el circuit S-Trella de 42km.

Aquesta és la crònica de la Hivernal, però falta la reflexió. Crec que vaig cometre un gran error. Sortir més fort del que jo estic acostumat. Normalment sempre em reservo, sóc dièsel i se que passa. Però ahir vaig equivocar-me, segurament si hagues sortit més reservat no hauria trobat a faltar el menjar tan aviat. Per altra banda un altre greu error, encara que sigui una cursa amb avituallaments no costa res dur una barreta i gels per si les mosques.

No estic content, avui encara hem dura el baixón, però he apres una gran lliçó. Suposo que aquestes coses són les que quan s'acabi la temporada valoraré. Vull donar les gràcies als companys, aquestes coses sense ells no tindrien sentit.