dilluns, 26 de gener de 2015

Senglanada o com fer el Jabalí en BTT

Foto de Sergi Pich Cañisà
El 2015 torna a ser any de BTT, any de reptes personals i que han d'acabar el proper 4 de Juliol a Vimbodí. Si aquesta any torno a tenir el XipVip activat. No podia ser d'altre manera. M'ho vaig passar molt bé l'any passat preparant la Vip, que malauradament no vaig poder acabar, pels motius que ja coneixeu. Així que no hi ha marxa enrere i sant torne-m'hi.

Aquesta temporada la vaig començar la setmana passada en la Pica, la pedalada hivernal de Picamoixons.Per molts motius pedalada mítica i especial, per ambient per recorregut, pels amics, i que collons perquè és la de casa.

Un altre de les coses que m'agraden és intentar anar coneixent el nostre país dalt de la bici, és una manera de recórrer el territori trepitjant-lo.

Aquest diumenge vaig anar a Calders, un petit poble del Bages on fa uns anys s'organitza la Senglanada.
El primer que em va sobtar és el gran desplegament organitzatiu, des de primera hora del matí tot a punt per rebre els participants. Jo hi vaig arribar d'hora a les vuit en punt tenia el cotxe aparcat al camp de futbol. Cap a la taula de l'entrega de dorsals i a fer un volt per a copsar l'ambient biker. Això si amb un cafetó calent i pastetes que en aquelles hores on la temperatura no superava els 3º s'agraeix. 

Una de les coses que em van sobtar quan em vaig inscriure, era la manera de participar-hi. Podies escollir entre circuit "senders" i circuit "pistes" però no era obligatori seguir un o l'altre. És a dir que podies anar passant d'un circuit a l'altre, al teu aire. Amb la premissa que el circuit senders era de "màxima dificultat". A mi que m'agraden els senders i amb la desconeixença del territori i de la pedalada, vaig optar per fer el de senders. En el primer tram ja vaig veure que allò seria de traca, gent amb bicis d'enduro i proteccions fins les orelles m'envoltaven per davant i per darrera. Ai mare en algun lloc on hi havia cartells de "precaució tram perillós" jo anava pensant "aquí hi podien haver posat, si és vol suïcidar agafi tanda". Mare meva era realment dur, baixades d'infart però també pujades infernals on les cames et demanaven auxili. Vaig anar fent molts dels trams amb la bici com en la foto, altres on els corriols eren més del meu nivell m'ho vaig passar teta. Tot i això hi tornaria, per això faig BTT, si no hauria triat el ciclisme indoor.

A l'arribada amb una llonganissa de pam i un bon got de cervesa les coses és veuen diferent. De veritat un 10 per a l'organització. Aquesta ja forma part de les pedalades "Gourmet" del Calendari BTT.