diumenge, 28 de novembre de 2010

Mitja Ciutat de Tarragona (Èxtasi Total)


Quina gran jornada avui a Tarragona, a hores d'ara encara soc a un núvol i crec que hem costarà de baixar igual que hem costarà baixar la marca d'avui 01:36:55 a ritme de 04:34 i entrant en la posició 666 . Portava dies amb molt bones sensacions i amb ganes de fer-ho bé a Tarragona, per molt motius però un dels que més hem motivaven és comprovar quin resultat donaven els entrenaments que fa tres setmanes he iniciat amb el Josep. Com diria aquell "no hase falta desir nada mas" , queda clar si vols millorar s'ha de suar. No val el sortir a rodar i fer quilòmetres, també va bé però fa falta alguna cosa més. Treballar la velocitat, més que la velocitat treballar a ritmes alts per aconseguir aquesta constància en cursa.

Avui hem baixat a Tarragona el trio "maravilla" i el debutante, un grupet collonut i que fan que participar en curses sigui molt agradable.

Els objectius no eren els mateixos per els tres, doncs n'hi ha que han fet una marató no fa ni tres setmanes, altres que participaven per primera vegada i l'Edu i jo que sortíem amb la idea de fer una gran mitja. Crec que tots podem estar molt contents, els resultats així ho demostren i les sensacions a l'arribada han estat perfectes.

La jornada atlètica ha estat increïble , temperatura baixa però que ha estat la justa per no passar fred, un sol maco que ens ha fet companyia durant tot el recorregut, quines sensacions més agradables al sentir el mar en els interminables quilòmetres 16 a 18. El circuit, el mateix que l'any passat s'entreté per els carrers de Tarragona, et porta cap al polígon Francolí per tornar a la ciutat i encarar els trams amb les rectes més llargues, l'arrabassada i l'espigó . En aquest punt les cames, la respiració i la ment trontollen, s'entesten en fer-te creure que estas pujant al "tourmalet" quan en veritat estas corrent en un lloc pla pla com un mirall, tot i així en els darrers tres quilòmetres he fet un bon parcial i l'arribada a meta encara que per moments pugui semblar agònica ha estat d'un estat d'eufòria indesxifrable.

diumenge, 21 de novembre de 2010

4t Duatló Castellar del Vallès

Avui m'he adonat que tinc el blog molt abandonat, l'últim post va ser el de la MM, el gran repte d'aquest any. Han passat dies, hores i quilòmetres i no he escrit ni una ratlla. Segurament que ara amb el planning d'entrenament que estic seguint em retalla temps, però a l'hora quins resultats !!. Tinc entrenador personal, això no pot dir tothom un entrenador que dia a dia està pendent del que vaig fent i que m'aconsella i m'apreta els "cargols". El Josep Margalef s'ha fet càrrec del meu pla per millorar les marques en 10 mil i mitja marató. El primer ja l'he assolit el passat 14 de Novembre a Vila-seca en el 10k de la 1 Marató de la Costa Daurada, una cursa organitzada per la gent de Runnersworld Tarragona, Juanan al capdavant d'un equip genial. El circuit perfecte per fer marca amb una lleu pujada els primers 2 quilòmetres i la resta entre baixada i pla molt pla pel passeig marítim de Salou. Total que vaig baixar la marca gairebé 1 minut, crono de 00:44:38 i amb sensació de no haver-ho donat tot. Tenia en ment la duatló de Castellar que es celebrava al següent cap de setmana.

La Duatló de Castellar, és una prova especial perquè va ésser la primera en la que vaig participar l'any passat, perquè és a Castellar amb el que això representa per a mi i perquè també hi participa cada any el meu entrenador i cunyat. D'aquesta prova en portem parlant mesos i mesos i es que per al Josep és una de les grans cites anuals. Malauradament aquest any no ha pogut participar, un malaurat accident en els escalfaments, l'han deixat KO amb la clavícula trencada i dos punts a la cella, i el pitjor de tot un emprenyament dels que fan història. Son coses amb les que no hi comptes, penses en les lesions, amb el cansament físic i mental, amb hipotètics problemes mecànics, amb perquè no alguna caiguda, però mai en que et lesionaràs en els minuts previs a la gran cita.

El Josep és dur i caparrut i molt constant, si com diu un amic meu "todo està en las ganas que tengas de sufrir para mejorar" el Josep aviat tornarà a estar a tope perquè a constància no conec encara ningú que el superi.... molts ànims company !!!!

Tornant al lloc dels fets, a l'hora de la sortida no en tenia putes ganes de fer la Duatló, amb el Josep estirat a terra amb el front sagnant, atès per la gent del CEC (organitzadors de la prova) esperant la ambulància, podeu imaginar com tenia jo el cap. En el moment que el van posar a la camilla li vaig dir que no la feia, i hem sembla que només de veure que s'empipava com una fera m'ho vaig replantejar. Abans però vaig parlar amb en Joan l' altre cunyat i company de fatigues, ell pensava el mateix que el Josep, jo l'havia de fer.

Hora de sortida, l'ambulància marxa cap al Taulí i jo cap a la línia de sortida . El cap hem donava mil voltes, tenia un nus a l'estomac i ganes de abandonar. La primera pujadeta fins a l'era d'en "Petasques" i al revolt hem trobo al "marcelino" company del Josep i que aquesta vegada també es perdia la Duatló per lesió, paro a explicar-li el que ha passat, m'acomiado i continuo fins a l'entrada al camí del Puig de la Creu, aquí comença la festa. En aquest punt trobo al Joan i la Mònica que de bon matí s'havien preparat per donar-nos ànims i fer quatre fotos i al comunicar-los la noticia havien baixat cap a Castellar. Parlar amb ells em va tranquil·litzar una mica i vaig arrencar. Tocava apretar les dents amb les dues parades havia perdut molt i molts llocs, de fet després veient els temps de pas, arribo a la primera transició el 108 de la general. Aquesta pujada és una de les rutes més emblemàtiques del Vallès i s'hi apleguen molts btt'erus cada cap de setmana, jo l'he fet ja alguns cops i fins i tot hem sorprenc doncs la pujo molt bé. La resta del traçat el conec i vaig fent fins arribar a Sant Sebastià de Montmajor lloc on hi ha el parc tancat per fer la transició. Toca córrer i aquí si que noto la millora, les cames hem funcionen a la perfecció i faig una bona cursa a peu. He baixat 5 minuts el meu temps respecte a l'any anterior i el més important , molt fresc de cames.

Tornem a Sant Sebastià per recollir de nou la bici i fer la darrera part de la duatló, aquella que l'any passat hem va fer patir molt, la trialera de pujada amb la que tantes vegades he somiat, és una trialera exigent i amb les cames carregades es pot convertir en un autèntic calvari. En el moment de la transició he coincidit amb en Josep Surroca un gran tipus, l'any passat també hem va passar el mateix però ell va estar més fort i hem va treure dos minuts. Aquesta vegada el tenia al davant i jo hem notava molt bé, ens hem donat ànims mútuament i hem encarat la trialera, a mig camí l'he avançat i al final aquest any he estat jo qui ha arribat a meta amb 2 minuts de avantatja , quines coincidències..

La trialera tècnica continua amb un senderó en pujada que deu n'hi do com et treu l'alè, darrers quilòmetres ara baixada i retorn a Castellar per darrera del Casal, abans però hi ha una petita pujada que la tinc entravessada, en aquest punt hem superen dos participants, per a mi això no compta però si el baixar de 03:30 puc fer-ho i soc molt aprop he d'apretar i així ho faig. Resta el darrer quilòmetre, pujar al cementiri que dur es fa si vas cascat, darrers metres ja sento els ànims de la Judit, pensava que no vindria a l'arribada i m'ha fet emocionar , el primer vull saber com està el Josep, sembla que ja ha passat per les pistes hem comenten que s'ha trencat la clavícula, aquesta duatló no la oblidarem mai.

Finalment vaig entrar a meta amb 03:28 baixant 13 minuts la marca del any passat.