dissabte, 5 de desembre de 2009

Estranyes Sensacions, Mitja Tarragona 29 Novembre 2009


Ha passat una setmana i ara amb la distancia que dona el temps, penso que el que vaig viure el diumenge a Tarragona és meravellós. Dissabte a ultima hora de la nit hem decideixo per córrer la Mitja de Tarragona, feia dies que no quedaven dorsals per fer la mitja i després de parlar-ho amb els companys i amb algú que col.labora amb l'organització vaig decidir córrer el diumenge. Tot i això i a la desesperada no volia participar sense dorsal i per aquest motiu vaig buscar entre els foros de atletisme algú que lliures el dorsal,.vaig trobar uns companys que tenien 2 dorsals lliures i el diumenge a primera hora ja tenia el "meu" dorsal 0029. Molts us preguntareu perquè aquest rotllo sobre el dorsal, però es que si no ho explico no s'entendria el titular del post. Situat a Tarragona i amb els companys del futur Europastry Team Javier alias "berguaselasi", Edu i en Marc era hora de escalfar i anar preparant els músculs i la ment per la prova que en pocs minuts es posaria en marxa. Moment de col·locar el mp3 amb la musiqueta, revisar la butxaca amb la barreta energètica i la glucosa per les "pàjares" i som-hi que en menys de dues hores ja tornarem a casa.

La veritat es que sortia amb molt de respecte per la distancia, tothom m'havia recomanat regular molt el ritme i entre aquesta por i que justet feia una setmana de la Duatló prova que hem va deixar exhaust, vaig anar a un ritme molt molt tranquil. Els quilometres anaven caient i després de perdre de vista al meu company, vaig anar tirant. En aquest ritme em va ajudar molt el trobar una companya de viatge inesperada i desconeguda amb la que sense dir-nos res varem anar fent via, ara estiro jo ara tira tu. Aquesta sensació de tenir algú al costat amb qui confiar és genial,després a l'arribada la noia em va donar les gràcies i jo li vaig tornar, era una cosa reciproca. En els darrers kms vaig retrobar al company Javi que anava tocat i que em va animar a tirar doncs ell no anava bé.
A l'arribada a meta amb un temps real de 1:46:31 vaig viure moments de estranyes sensacions, no em van deixar passar a recollir l'obsequi i l'esmorzar doncs no duia xip, de res van servir les meves explicacions a la persona de l'organització que d' una manera intransigent em va fer fora del recinte tancat. En aquell moment em vaig sentir molt malament, com un furtiu, un pirata algú que no ha fet els deures, res més lluny de la realitat. En uns minuts, vivia les emocions més fortes del dia, acabava la meva primera mitja marató era feliç per el temps i sobretot perquè acabava molt molt fresc i per altra banda la ràbia e impotència. De tot s'aprèn en aquesta vida i ara si que tinc clar que mai mes participaré en una cursa sense tenir la inscripció amb antelació no vull sentir-me un exclòs ja ho he patit.

Amb aquesta Mitja de Tarragona, he completat un Novembre farcit de competicions, començant per la Pujada a Guanta seguint amb la Duatló de Castellar i finalment la Mitja de Tarragona.

En els proper objectius, dues proves per Desembre ; la 1 Cursa de Muntanya de la Riera i una cursa que tinc moltes ganes de fer la Sant Silvestre de Barcelona la Cursa dels Nassos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada