diumenge, 10 de maig de 2015

Ruta del Cister 2015


D'encà que vaig començar anar amb bici, he tingut molt clar que una de les coses més maques és descobrir racons que tenim molt aprop i que no sempre, per això mateix els valorem com cal. La ruta del Cister trancórrer pel Gr-175 i enllaça els tres monestirs cistercencs que tenim al voltant. Santes Creus, Poblet i Vallbona de les monges. Personalment quan penso en monestirs i en concret en aquests tres el primer que em passa pel cap, son les hores que de petit i amb un gran mestre el Josep Baluja vàrem passar amarant-nos de cultura i història., Moltes tardes a Santes Creus...

La ruta com a tal va ser creada l'any 1996 pel centre excursionista la Xiruca Foradada del Pla de Santa Maria, que va fer un gran treball per crear el "sender pels camins dels monestirs". L'any 1998 els consells comarcals de les tres comarques (Alt camp, Conca de Barberà, Urgell) s'interessen i senyalitzen el recorregut creant així la "Ruta del Cister" un nou i atractiu valor turístic pels amants del senderisme . Més info a http://www.larutadelcister.info/

Nosaltres fem una petita variant, doncs sortim de Sarral i encara que allarguem en quilòmetres (118 en total) ens agrada perquè creiem que és la millor manera per poder assolir la ruta en una jornada.

Aquí podreu veure el track i alguna info http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9582681

Aquesta vegada es prèvia una gran jornada, els dies previs ja fèiem bullir els mòbils amb missatges al grup de whats, per primera vegada de les 6 o 7 edicions que portem ens acompanyarien tres companyes de rutes. Tres autèntiques lluitadores i que van donar la talla.
Foto de grup Sortida 

L'hora de trobada era a les 07 del matí a Sarral, això vol dir matinar no tant com els amics que venien de Sabadell i Badia del Vallès que a sobre tenien una hora de viatge. Jo havia "enredat" al Joan, que no havia fet mai aquesta ruta.


A poc a poc ens reunim tots al lloc de trobada i en poc menys de 20´ ja érem pedalant tot començant la ruta. La primera rampa sortint de Sarral per anar cap a Rocafort no la recordo mai fins que no hi sóc al damunt, i a fer de deu que et fa passar la son. Una vegada som a Rocafort ja som dins el GR-175 i la nostra primera gran fita és assolir el cim del Comaverd, passant primer per Montbrió de la Marca.

El Comaverd és potser el coll més difícil de tota la ruta, no perquè tingui grans rampes que també, però a sobre amb trams amb molta pedra i que enguany que està tot molt sec és d'alta dificultat no caure de la bici. Per això fem el primer perquè ens agafa frescos i amb forces per assolir-ho amb relativa facilitat.

Cim del Comaverd
 Les vistes des de dalt son de postal, un regal de bon matí veure la vall de l'altra banda en direcció Vallespinosa.

Ara toca baixada, amb precaució el terreny està complicat hi ha molta pedra solta i aquí ja varem patir un ensurt en altres edicions.
Vistes de Vallespinosa

No ens adonem i ja som al Pont d'Armentera i en pocs minuts tindrem a la nostra vista el primer dels tres monestirs Santes Creus.

La pujada al Comaverd ens ha obert gana i com sempre parem aquí per agafar forces. Aquesta vegada parada al Bar Esport, un lloc perfecte per fer parada. Casualitats avui per aquí hi passarà la "Llibert Mill" una prova d'ultrafons de BTT, de les que a mi m'agraden. Amb això ens distrèiem i amb bromes amb el cambrer doncs és de l'altra colla de la ciutat. Ara si després d'una bona estona foto de rigor i tornem a pedalar.

Tornar-hi costa quan has parat molta estona, la musculatura es refreda i les primeres pedalades sembla com si no avancessis.

La calor comença a fer-se notar, som al mes de Maig però sembla que tindrem dia de Juliol. Passem pel Plà de Santa Maria, Figuerola i encarem la segona rampa important, un coll que és de casa el coll de "la coloma" o les "eses". Una ascensió que no te dificultat tècnica, però si que necessita constància. En condicions normals i si no fa gaire calor en menys de mitja hora ets al peu del tossal gros. Mirar al mar des d'aquesta finestra és una de les meves sortides preferides en qualsevol època de l'any.

Coll de Coloma
 Ara canviem un altra vegada de comarca,  i tornem a la Conca de Barberà. Passem pel petit poblet de Prenafeta per anar cap a la vila ducal, Montblanc.

Aquest tram és rodador, es pot avançar ràpidament i de fet recuperem part del temps que hem perdut a Santes Creus. Anem a bon ritme i dintre de les previsions. La calor apreta, cal beure i menjar en rutes com aquesta cometre una errada vol dir no acabar i en dies com avui s'ha de vigilar molt.

El tram entre Montblanc i l'Espluga és en lleuger ascens i a mi com que el conec molt bé perquè vaig començar amb la BTT amb els amics de Montblanc, s'hem fa pesat. Sort que pensar en la parada a Poblet i els riures amb els altres hem fan distreure. L'entrada a Poblet sempre m'agrada molt, arribem per les Masies i agafem un trosset de carretera que ens deixa una foto del monestir increïble. Abans però parem a les fons de "magnesi" que diu que va de conya per no tenir rampes.

Una parada al Hostal el Fonoll ens deixarà com a nous, foten uns entrepans que son de luxe, us recomano el de llonganissa. No falta el gelat, i aquest any foto amb famosa de la tele.

Ben dinats,reposats i arreglats els problemes mecànics cap al monestir a fer la foto i cap a encarar la segona part de la ruta i la més mental. En aquests moments ja portem quasi 70 quilòmetres a les cames.



Ens tocarà lliurar la tercera "batalla" per guanyar el cim del "Tallat", un tram que és fà pesat per la calor i perquè el tram final el fem per una carretera que varen fer per pujar els aerogeneradors. Anem fent n'hi ha que més sobrats que altres però tots ens acabem fent amb la fera. Baixarem una estona i passem per un poblet amb molt d'encant Montblanquet, sender de baixada i al fons ja veiem Vallbona de les Monges, tercer i darrer dels monestirs de la ruta. 

Vallbona de les Monges
 Ara si que ho veiem coll avall, tot i que encara ens queda pujar el coll de Belltall i el darrer esforç per arribar a Forès.

Aquest tram sempre és molt dur, les hores acumulades els quilòmetres i desnivells fan que el cos estigui en "reserva"





 

Les vistes de Forès cap a la Conca, són de postal, de fet la foto de portada és en aquest lloc. Només ens queda una baixada i després una estona de puja i baixa per arribar a Sarral. Al final han estat unes 13 hores totals en un gran dia i com sempre aquestes coses valen la pena si les fas amb bons companys. A descansar i a pensar en la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada