diumenge, 17 de maig de 2015

Montsant - Priorat (La Toscana Catalana)


Feia temps que en tenia ganes d'anar cap al Montsant. Són d'aquells llocs que tenen màgia, que t'enganxa. Segur que el professor d'Arbó diria que hi ha forces tel·lúriques, es nota i es respira. Tenia clar que era un bon moment per fer una ruta per aquella zona. Buscant tracks e informació vaig anar a parar al blog del Txaesca un crack amb moltes rutes i sobretot molt detallades (http://txaeska-btt.blogspot.com.es/). Al final hem fet un dels tracks (Alforja-Cornudella-Morera Montsant) però retallat, doncs, no teníem tot el dia per fer-ho i en anar en grup cal pensar en totes les variables.

Primeres rampes pujant cap al coll Alforja.
Toca matinar, aquestes rutes llargues i que no hem fet mai es poden complicar i més val començar d'hora. A les 8 en punt ja a punt i donant als pedals, les primeres rampes ens treuen el fred que feia aquelles hores. Sembla mentida la diferència tèrmica que et pots trobar aquestes alçades de la primavera.

La previsió ens deia que avui seria un dia de calor, i no ha fallat deu ni do la calda que finalment hem patit. De totes maneres no ha estat res insuportable, i serveix per anar aclimatant el cos pel que vindrà aquest estiu.

Sortim d'Alforja per la riera i anem pujant cap al Coll d'Alforja, amb unes primeres rampes que treuen el fred i la son. Ara ens tocarà baixar per un senderó dels que a mi m'agraden tant. Soc una cabreta i rutes com aquesta son una delícia. Anem fent via cap a Cornudella, passem pel camí vell del Priorat a Reus, travessem el Mas de les Moreres i amunt. Quan arribem a Cornudella recordo que avui hi ha una cursa de Muntanya, es veuen algunes marques i al poble hi ha ambient. Amb el que tenen a l'entorn no m'estranya que sigui una cursa molt maca.

de Cornudella cap a la Morera de Montsant

Tenim al davant una de les imatges més típiques d'aquesta zona, les cingleres de roca que a vegades sembla que prenguin vida, quin tip de riure ens hem fet...

La veritat és que aquest tram és dels que no podries fer ni un metre sense treure la càmera de fotos.

Una vegada hem estat quasi a dalt, hem agafat un senderó de vertigen, singletrack i super divertit. Aquí ens hem adonat que amb el ritme que portavem hauriem de fer un pensament si no voliem arribar a misses dites.

Ara si, a la comarca de grans vins i no m'extranya amb les vinyes penjades per tot arreu, quin goig i quines ganes de veure vi que m'han agafat de cop.

Tenia ganes d'arribar a la Morera de Montsant, de les colònies que havia fet quan anava a l'escola de Vila-rodona, dos anys vaig anar-hi. Només recordo que ens fotíem unes bones excursions i que les nits eren fredes.

Feia molts anys que no hi anava i hem fet parada i esmorzar al davant del que era la casa de colònies, on ara hi ha una agrobotiga.

Hem arribat amb gresca i xerinola i s'ha produït l'anècdota de la jornada, ens han demanat si us plau de no fer tant de xivarri, coi per moments he tornat a la infantesa i m'he sentit com quan els monitors ens fotíen canya. El poblet està molt arreglat, es nota que en els darrers anys aquesta comarca s'ha fet mundialment famosa pels seus caldos.

Aquí hem decidit retallar el track original, en la idea original i així ho teníem previst ara ens tocava baixar a Escala Dei per després tornar a pujar a la Morera i anar desfent camí per tornar cap Alforja. Les hores de ruta i la dificultat que hem trobat en algun dels trams ens han fet decidir de no fer el tram de Escala Dei. Una llàstima perquè és un lloc amb molt d'encant, però avui no podiem fer tard. Així quedarà pendent i ja tenim excusa per tornar al Montsant-Priorat.

La tornada la hem fet anant a buscar el GR-174 aprop de Poboleda, tot i que no hem passat pel poble. La baixada de la Morera fins l'enllaç al GR  ha estat divertida, dura i molt tècnica, on ha estones hem caminat. Això és el BTT a vegades cal baixar de la bici per poder anar a buscar els millors senderons.


Quasi ja teniem la ruta al sac, calia desfer la pujada d'aquest matí i en breu tindriem Alforja a la vista. Una ruta de traca i mocador.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada