dissabte, 28 de març del 2015

Bràfim un altre any



Així és com vaig entrar a meta, pensant un altre edició de la cursa de Bràfim acabada. Ara ja en porto unes quantes però tant és, és l'única cursa on hem poso nerviós. És curiós, no sóc competitiu mai ho he estat però a Bràfim sento aquell rau rau abans de començar. Sempre serà la cursa de casa i aquest fet és el que hem fa sentir alguna cosa especial.
La cursa ja comença el dia abans, anar a recollir el dorsal és tot un ritual. Saludar amics de tota la vida, a gent que he anat coneixent gràcies al córrer és un no parar.
Després tarda distesa amb gent que d'això de córrer en saben i que viuen les curses a un altre nivell. És realment interessant viure i veure les dos vessants d'aquest esport. Tots anem a passarho bé, ara la diferència està en on tenim el límit. Els seus evidentment està molt més alt. Tot i que segur que cadascú al nostre nivell intentem fer-ho el millor possible.
Aquest any la cursa ha fet un canvi del recorregut, més muntanyenc per primera vegada arribem fins a la Torre del Moro que ara només veiem de lluny. Personalment m'ha agradat molt el canvi, sóc com una cabreta i reconec que és el que m'agrada.
El circuit s'ha endurit per l'efecte de les pluges patides els dies anteriors i fins i tot el mateix dia al matí. El cel ens va respectar i no va ploure, però el fang en algun tram i les pedres mullades del tram de la torre van fer que encara sigues més dura. Vaig acabar bé amb molt bon gust de boca i amb la sensació que torno a estar agafant la forma necessària pel repte de l'estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada