Aquestes paraules han estat pas a pas i kilòmetre a kilòmetre, torturant el meu cervell i alhora debilitant les forces.La The Human Race a Tarragona, ha estat una cursa maca, podem dir que el correr al costat del mar m'ha reconciliat amb una ciutat que potser no he estat capaç d'apreciar.
A vegades les coses més properes son les que menys valorem i amb Tarragona a mi em passa alguna cosa semblant, avui però al córrer desde la Arrabassada fins a mig camí del far i tornada a la platja, tot vorejant la costa he gaudit de les petites coses que aquesta ciutat ens pot oferir.
La cursa m'ha servit per recordar consells dels qui m'ajuden, com "surt al teu ritme" no he fet cas, "deixa que els altres tirin tu al teu aire" tampoc he seguit el consell, i sobretot el que no he fet i que he pagat car "beure aigua" !!!.
En aquesta cursa no hi havia avituallament a mig recorregut, era al final quan arribaves que et donaven aigua, isostar, fruita i fruits secs, però a mi quan em feia falta era a mig recorregut. Ha fet un dia especialment caluros aproximadament 25 graus a l'hora de la cursa, del tot excepcional si pensem que som a 24 d'octubre, i el sol també picaba de valent, combinació letal per una persona com jo que suem una barbaritat.
El temps final ha estat dels pitjors que he fet 48' 06'' en 9,58 Km doncs encara que la proba era de 10km el meu GPS ha donat aquestes dades, i per el que he vist a Strands, a altres corredors els ha donat la mateixa distancia.
Una de les imatges del dia l'escalfament amb la Natalia Rodriguez l'atleta migfondista de Tarragona.
