La segona edició d'aquesta travessa, era per a mi un objectiu des de feia dies. Com a primera marxa de resistència hem serviria per veure quines sensacions tenia de cara al gran repte, la Matagalls.Feia uns dies que ens havíem apuntat, i ho dic en plural perquè hem estat tres valents del Team que hem fet la cursa. Això hi donava un plus de motivació, el Jose i el Ferran estarien a la línia de sortida al meu costat.
Jo que portava dues setmanes cardat per una tendinitis arribava aquesta prova amb més por que un altre cosa, però els entrenaments de la darrera setmana, hem feien tenir esperances de que la cosa aniria correcte, almenys no patir i arribar a Montblanc com a persona.
El dia abans de la travessa es a dir dissabte, vaig tenir taller d'estels per a la canalla a Forès un petit poble de la Conca, aquesta és una de les moltes altres aficions que tinc, ara una mica abandonada. Des del mirador de Forès a darreres hora de la tarda, ja tenia el cap en la travessa. Per una banda recordava lo malament que ho vaig passar feia dues setmanes quan vaig tenir que trucar a la Judit perquè hem vingues a recollir, el dia que feia l'entrenament llarg de la marxa. Per altra pensant en que aviat arriben reptes molt importants i que necessito si o si càrrega de quilòmetres. Al final el dissabte hem va anar genial per desconnectar i per no pensar massa en el diumenge.
Diumenge hora de trobada a les 05:15 a Montblanc, això vol dir matinar molt però millor així puc esmorzar fort i anar amb temps i tranquil·litat cap a Borges. Sensació rara a les cinc era al parking de St. Francesc sol, només acompanyat d'un gos i dels meus pensaments, en quantes hores tornaria a aquella plaça?.
El trajecte fins a Borges ara ja si amb el companys, repas als avituallaments i comentaris varis. El Jose i el Ferran van participar en la primera edició, una travessa que en aquesta segona ha retardat horari, en la primera al sortir de nit es varen perdre en el primer trencall.
Sortida a les 07:00 molt puntuals, com que conec el tram fins El Vilosell i la temperatura és molt agradable començo a trotar a ritme alegre, fins a trobar un ritme que considero molt còmode i que puc aguantar. Hem sento molt bé, he vist marxar als primers a tota llet, son els atletes de la prova, aquests seran a Montblanc abans de cinc hores, un segon grup anem a darrera i passat el primer avituallament jo continuo regulant el meu ritme per no desfondar-me. Crec que ho estic fent bé, aviat hem trobo amb la primera dona en el avituallament de l'Albi, continuo al meu ritme i veig que en les pujades no corren caminen, jo que baix a un ritme més baix prefereixo no caminar i continuo al meu pas. Després vaig veure que la tàctica de la noia, era molt premeditada ,estudiada i suposo que també molt entrenada. Abans d'arribar a El Vilosell, poble on vaig petar en els entrenaments previs, hi ha un avituallament a la Font de la Teula, es entre aquest i el següent control on ja perdo la pista de la primera classificada, el meu ritme segueix a baixa intensitat i això si paro a menjar en tots. Es impressionant el desplegament que han fet els organitzadors, tot molt ben organitzat i per el preu que hem pagat això es collonut. Des d'aquest punt en endavant no conec el trajecte, tot i que ja se que en la part final esta la traca d'aquesta ruta.
No recordo en quin lloc va ser exactament però diria que aprop de l'avituallament al Castell de Milmanda (on hi teníem per a catar vi sense alcohol) vaig trobar al Jordi, un company de travessa amb el que seguiria fins el final a Montblanc. Continuo dient i pensant que com aquestes rutes no hi ha res al món, en mig del patiment, de la lluita contra l'abandonament, i dels teus pensaments, encara hi ha lloc per fer amics!!!. Gràcies al anar xerrant na fent camí el tram final no es va fer tant dur, i això que la pujada des de les Masies fins a la Santisima Trinitat, va ésser un calvari, una pujada constant, sense descansos i encara ens quedava Sant Joan, ara que quan veus que et queden menys de 9 quilòmetres ho afrontes amb un altre cara. La pujada a Sant Joan va ser molt millor del que jo m'esperava no era tant dura com la anterior i les baixades per a mi son un regal, m'ho passo de conya baixant, ara que quan vas carregat de cames ...cordons com cremen.
Darrers quilometres ja veig les muralles de Montblanc, baixada per una riera que a vegades he fet amb bici, per cert l'entrada a Montblanc no hem va agradar, aquella riera és bruta i no far justícia a un poble tan maco i a una travessa amb uns paisatges impressionants. Aquesta travessa feta a la primavera hi guanyaria. Ara ja entrem als carrers de Montblanc, queden res metres per arribar a Sant Francesc, el rellotge diu que son dos quarts de dues es a dir que hem estat sis hores i mitja de travessa, i al final hem arribat el 45 i el 46.
Molt i molt content, cansat, rebentat, amb flato, amb mal al peu esquerra, es curiós el que tenia carregat era el dret i aquest ni la mes petita molèstia, però enormement feliç.
Regal commemoratiu, samarreta tècnica, samarreta de coto (premi) , botifarra i final de festa dutxa a la piscina de Montblanc, que més volem !!!.
Els companys venien darrera una hora i vint minuts per ser exactes, però estic content perquè veig que tornen a estar motivats. Això és el més important..
