El sostre d'un país petit (Comapedrosa Andorra)

La tornada als pirineus ha estat genial, hem assolit el cim del Comapedrosa (2941 mts) .
Aquesta sortida feia moltes setmanes que la teníem prevista, però de manera diferent es a dir pernoctant a Andorra per fer aquest cim de bon matí. Les circumstancies i la acumulació de objectius per aquest estiu ha fet que ho féssim pujant i baixant. Les 4 del mati sona el despertador, molta il.lusió tot i la matinada, tot els preparatius ok, carretera fins a Cabra a buscar el company de ruta i direcció a Andorra.

Trajecte més que correcte, arribem a la base de la nostra ascensió esmorçar i arrenquem a tres quarts de vuit, la primera rampa ens treu la son, si tot es així patirem. Quan ja veiem la barrera per a vehicles trobem un descanset i entrem en una mena de bosc amb les primeres imatges per guardar. La vegetació, la remor de l'aigua, els sentits gaudint.

Una de les primeres imatges per guardar, aquest salt d'aigua del Riu Pollós, es nota que ha estat un bon any de neu, hi ha molta aigua. Continuarem ascendint per arribar al refugi comapedrosa, un dels dos refugis guardats que hi ha al principat.
La pujada és constant i es va guanyant alçada ràpidament, tot i la duresa per el desnivell es de bon caminar doncs pugem per un senderó molt marcat i poc tècnic.

Després de una hora i mitja arribem al refugi, un bon lloc per fer un mos i beure. Tot aprofitant l'aturada l'Enric m'ensenya a orientar-nos amb un mapa i una brúixola, per a gent com jo que som un total desastre sort que s'ha inventat el GPS.

Reprenem la marxa posant la vista en el cim que tenim damunt, el nostre objectiu el Comapedrosa, però abans d'arribar encara passarem per llocs d'extremada bellesa. Resseguim el traçat del GR11, i just en l'estany Negre trobarem el trencall cap al cim. Val a dir que la ruta està molt ben marcada amb les marques de GR i amb un punts grocs que indiquen cap a on hem de seguir. En algun tram on aquestes marques costa una mica de veure, ens guiem per les fites
(muntets de pedres).

En el darrer tram cap al cim hem de crestejar, i per a mi que soc novell és tota una nova experiència. Queda poc ja veiem la creu (almenys això sembla de lluny), tenim el cim a tocar amb una visibilitat acollonant, la meteorologia ha estat excel·lent, que mes podem demanar?

Hem fet el cim !!!! 2941 metres, de moment el més alt que he fet unes cinc hores amb la parada inclosa de l'esmorzar, ara a gaudir de les vistes i sense perdre el temps retornarem cap al refugi per dinar.

Per la baixada teníem dues alternatives, tornar per el mateix lloc per on hem pujat o fer la baixada per una tartera que dona a l'estany Negre. La opció de la tartera ens resulta més atractiva i decidim provar. No ho sembla però és més complicada del que ens pensarem hi ha zones de la tartera que al estar neta rellisca força, combinat amb un pendent força pronunciat fa que en aquestes situacions els pals siguin els nostre millors aliats.

Aviat tornem a enllaçar amb el GR11 per on retornem al refugi passant de nou per el Estany Negre, per aquesta vessant travessem un parell de geleres, aquí si que deu estar freda l'aigua.

La tornada al refugi és relativament fàcil i ràpida i encara no son les dues de la tarda que ja hi som. Abans de dinar i per treure la suor i la calor del damunt fem visita a l'estany de les truites on ens remullem els peus i en veure que l'aigua no és molt gelada ens fotem un bany de campionat, això és vida !!!

Ara fresquets i relaxats només ens falta un bon dinar per recuperar el que hem gastat, i en el refugi ens ho posen molt fàcil. Per fer boca un bon xampu (clara per els de barcelona) Sopa de fideus, llenties al curri (bonisimes) , un tallet de un formatge que hi canten els àngels, compota de poma i un tallat algú pot donar més?

Com ens aturem massa ens hauran de baixar amb l'helicòpter, quina mandra després de dinar !!

La baixada entre la calor, l'efecte de les llenties al curri i la mandra es fa molt llarga. No ens ho ha semblat aquest matí, darreres rampes i ja veiem el parking final de ruta.

Encara ens ha quedat temps per fer algunes compres a Andorra un petit gran país.