Ruta de les Ermites

Continuant amb l'entrenament per la Matagalls-Montserrat, el dijous vaig fer una ruta que tenia moltes ganes de fer des de que la vaig veure a la Forja de Castellar. Aquesta ruta organitzada per el centre excursionista de Castellar, uneix diverses ermites romàniques del Vallès.

Una ruta exigent i amb molts trams de corriols i senderons. Potser la zona de Gallifa, malauradament a causa del gran incendi que va patir,ha perdut encant i és un dels trams més desforestats del recorregut.
Aquesta vegada el tram de la Ermita de les Arenes fins a Castellar el vaig acabar per la carretera, tot i això he gaudit, he patit i al final he arribat al Brunet.

El despertador em tocava diana a les 05:30 del matí, en aquesta època les sortides s'han de prendre amb temps per no patir en excés la canícula. Un bon esmorzar per carregar els dipòsits de glucogen a compte de cereals, llet, mig entrepà de pernil i una mica de fruita. Després de carregar el camelbak i comprovar que ho tenia tot a punt, cap al carrer el primer punt d'interès de la ruta el Puig de la Creu, però pujant per el camí dels bombers, un bon desnivell d'entrada que ja posa les coses a lloc i que si tenies son segur que te la treus de sobre.
El track que he penjat és el meu track amb la variant final de les Ermites de les Arenes fins a Castellar per carretera, per aquells que volgueu fer aquesta magnifica ruta us recomano entrar a la web del centre Excursionista de Castellar.
He recorregut corriols que desconeixia i que m'han sorprès com sempre aquestes terres m'enamoren, no se el que trigaré però em veig vivint aprop d'aquí.


El track de Wikiloc http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=991229

Castellar - Santa Maria del Puig de la Creu - Sant Sebastià de Montmajor
Santa Maria del Grau - Santa Maria del castell de Gallifa
Sant Jaume de Vallverd - Sant Llorenç Savall - Sant Feliu de Vallcàrcara, Santa Maria del castell de Pera - Sant Pere de Mur o del Dalmau Santa Maria de Les Arenes - Sant Feliu del Racó - Castellar

Distància: 46.326 metres
Desnivells (pujada) 1.684 metres
Desnivells (baixada) 1.684 metres
Desnivells totals 3.368 metres

Juny, temps de entrenar

Aquest mes de Juny, ha estat un mes de recuperació i entrenament. Calia recuperar-se dels dies al camí de Santiago i començar a preparar-me per els propers reptes. El primer fer la travessa Carros de Foc http://www.carrosdefoc.com en 2 dies i la segona i la més important del any la Matagalls-Montserrat. Els reptes son importants i la preparació si no vull passar-ho malament ha de ser a consciencia.

Per això ja porto dies fent tirades llargues de fet dos tirades de mes de 30 km, una per la zona de Castellar - Sant Llorenç zona on hi passa la Matagalls i una segona de 35 km per la Ruta del Cister al costat de casa. Tan en un cas com en el altre, els recorreguts estan marcats al 100% i fins i tot gent com jo que ens perdem al mínim descuit no ens fa falta ni portar GPS.

També he aprofitat les mini-vacances de St Joan per fer una ruta de BTT que feia molt de temps que teniem pensada amb el Joan i el Josep, la Castellar-Montserrat per camí. Una ruta maca i que tot i que és exigent jo la vaig afrontar amb molta seguretat. Els dies de "entreno" al camí de Santiago crec que han donat els seus fruits. Al wikiloc hi ha penjat el track d'aquesta ruta. La tornada de Montserrat a Monistrol per carretera i després varem agafar el tren per tornar a Sabadell, i de Sabadell a Castellar l'últim tram en bici. Una jornada ben aprofitada, a l'endemà pujada a la Mola, cada dia n'estic més enamorat d'aquest cim.

Abril i Maig (Curses & Caminades)

Ara fa dies que no actualitzo el meu blog personal, la veritat com sempre hem passa no soc constant. Començo els projectes amb moltes ganes i forces però a mesura que el invent va tirant jo vaig afluixant.
Han passat coses, tres curses i una bona caminada. Potser amb el que hem quedo és amb la caminada, doncs hem feia gracia pujar al Matagalls cim que no havia visitat mai.

Si tiro enrere, ja queda lluny però vaig ser un dels 18.500 corredors de la Cursa "Bombers" a Barcelona. Cursa que a nivell personal no hem va anar gaire bé i que tampoc hem va enganxar com si que ho han fet altres a la ciutat comtal. El millor el poder fer de llebre a un company que va aconseguir fer millor marca personal. El pitjor el mal gust que hem va deixar no fer un bon crono, la"marquitis".

Això era el 18 d'Abril i a la setmana següent amb el Europastry Team, corríem a la Mediterrània, a la Xina i fins i tot al llunyà oest americà, tot en menys d'una hora. Era la cursa Dragon Khan al Port Aventura, una cursa organitzada per els amics de Runners de Tarragona. Divertida, diferent i molt trenca-ritmes, doncs tot i això molt millor que a Bombers, si ja dic jo que a mi em va la marxa!.

Mitja Marato de la Calçotada

Foto: www.imagineshoot.com

La setmana ha estat rara, vaig començar els entrenaments dimarts deixant el dilluns de descans després de la Cursa de Bràfim. Dimarts vaig sortir amb el Edu i molt bé, a un ritme de rodatge i que ens permetia anar parlant fins a completar uns 11 kms, encara que notava les primeres molèsties al bessó dret. Dimecres vaig tornar a sortir, volia provar a fer series de 1 km quan portava 4 series vaig sortir a rodar per acabar sense carregar molt, doncs tenia previst tornar-hi el dijous amb l'Edu. Llavors hem vaig acollonir les molèsties al bessó dret eren importants fins el punt de tenir que parar i acabar l'entrenament caminant.

Així amb aquest panorama decideixo fer repòs absolut fins diumenge i no les tenia totes, fins i tot ahir dissabte no ho veia gens clar.

La realitat ha estat molt diferent, ja a primera hora quan hem començat l'escalfament he vist que la cosa anava molt millor del que hem pensava i he pogut acabar la mitja sense problemes.

La mitja de Valls és dura, molt dura amb constants canvis de ritmes per els "tobogans" del recorregut, un recorregut que per altra banda és molt autèntic. No tots els dies pots anar corrent per la carretera de Valls a Alió amb el transit tallat. Avui a banda de la duresa per el traçat, també ho ha estat per la temperatura i per el canvi d'horari . Potser és perquè sempre entreno de tarda-nit que avui amb el sol i la caloreta les he passat magres.

Al final content 01:48:42 volia fer 01:45 però per ser la primera de Valls estic força content. Ara descans de curses fins Bombers.

VIII Cursa de Bràfim

La cursa de Bràfim per molts motius és especial. Especial perquè a Bràfim hi tinc molts records, moltes imatges, molts amics coneguts i saludats, d'una etapa llarga de la meva vida. Una etapa important i amb la que vaig trencar fa més de deu anys.

El 2009 vaig participar per primer cop a Bràfim en aquesta Cursa i Caminada, llavors només hi vaig anar a caminar, i poc a poc amb els entrenaments que he fet amb en Jappy "Berguaselasi" he anat reconciliant-me.

Avui a sobre era l'estrena del "Europastry Team" i encara que no hem estat tots els components deu ni do el goig que fem.

La cursa és dura i jo a sobre avui no he començat bé. Porto una setmana amb problemes del nervi ciàtic i encara que dimecres vaig visitar al físio no he fet net. Per aquest motiu i ja de sortida he notat que avui patiria a banda del recorregut es clar. Com darrerament fem, hem sortit junts l'Eduard i jo i molt endavant per evitar agafar cua a la entrada dels senders. No he pogut aguantar el ritme ni 2 km, i fins el 8 0 9 abans de la pujada a la torre del moro, no m'he trobat bé. Després ja no tenia tanta molèstia i fins i tot he recuperat posicions, la pujada i la baixada de la torre m'han anat molt bé. Després de baixar al riu les 2 pujades següents les he patit i al arribar als 400 metres de la costa nova no els he fet sencers corrent només a trossos i la resta caminant. El temps de la meva primera participació a Bràfim 01:25:44 per sota dels 1:30 que tenia com a objectiu.

Això si he tornat a casa amb moltes ganes de tornar-hi, poques curses cuiden tant als participants com a Bràfim, una de les coses que més m'agraden son els trams on coincidim amb els caminants, els ànims que vas rebent al passar t'aixequen l' anima.

Foto gràcies a http://www.imagineshoot.com

Camí Moliner BTT a Matadepera

Diuen que el combinar els entrenaments entre diverses disciplines, és molt convenient i a mi personalment m'agrada fer-ho.

Diumenge vaig participar a la pedalada "Camí Moliner" de Matadepera. Aquesta sortideta amb Btt em feia respecte, per els 52 km i el desnivell acumulat. Conec la zona i ja savia que anava a una muntanya russa, és a dir, un circuit trencacames. No sé perquè però no tenia bon feeling. De bon començament i a la línea de sortida parlant amb el meu cunyat Joan, ja li vaig dir i no vaig trigar gaire a confirmar les meves sospites.
Així com altres cops ho porto tot molt ben preparat, amb aquesta pedalada vaig pagar la improvització. La setmana abans havia portat al taller la bici per canviar cadena i plat mitjà i gran error no ho vaig provar en tota la setmana !!!! Encara no havíem ni agafat la primera pujada que el canvi ja em va avisar que allò avui no seria fàcil, entre els problemes mecànics i els físics ja que fins el km 15 em feien un mal les cames impressionant. Vaig estar pensat durant molta estona en plegar. Fins i tot abans d'agafar el tram anterior a la zona de l'avituallament a "Can Barata" em vaig acostar a un noi de la organització per dir que plegava, em va convènçer que quedava poc per arribar a l'avituallament i que era llàstima, que el tram que ara venia era molt maco i que pagava la pena. Sort que li vaig fer cas. Tenia raò. Era un recorregut molt maco, no gaire dur, molt rodable i amb una gran recompensa: un esmorzar de cine.

Finalment vaig escurçar a 42 km la sortida, opció que ja plantejava la propia organització i encara que m'hagués agradat acabar la llarga, crec que també hi ha moments per la retirada. Una retirada a temps és una victoria.

Botifarunner (La Llacuna)

Fins i tot ens ha caigut neu, ha estat a dalt al cim de Puig Castellar, i ha donat si no n'hi faltava duresa a aquesta cursa.

Feia dies que la esperava, era el moment de veure si tot aquell treball fet durant tot el mes era correcte i moment de gaudir d'una prova de muntanya al 100%.

Quedada amb els components del Europastry Team, Javier Bergua i amb el Eduard Gonzalez. Sortíem de Bràfim cap a la Llacuna a les 8 del matí, un trajecte relativament curt i en menys d'una hora ens plantàvem a recollir els dorsals.

Escalfament suau de 15 minutets i cap a la sortida a la plaça del poble i amb força ambient, cosa que es repetiria en molts dels trams del recorregut i que sempre es d'agrair.

Amb els companys havíem parlat de sortir junts, que el nivell en línies generals estava molt igualat i que un per una cosa i un per altre podríem portar un ritme de carrera semblant. Tot ha estat així fins el km 15 aprox. en aquest moment en Javi abandona per una forta rampa i l'Eduard perd pistonada en les dures rampes on s'ha de caminar més que córrer. Jo que em sento bé i que a les pujades aquestes soc capaç fins i tot de recuperar arribo al 3 avituallament on em prenc un gel de glucosa i apreto per fer el darrer tram de pujada, el puig castellar.

Un tram exigent i dur que em deixa força tocat, però ara ja toca baixada i finalment un tram de pla curtet, això s'acaba i arribo a meta molt content. Els darrers 2 km's els faig amb la companyia de la que serà la segona classificada.

L' examen l'he aprovat bé he acabat la cursa amb 02:11 un temps per una cursa de muntanya amb 19.5 km i 900 de desnivell, i amb moltes ganes de tornar-hi l'any vinent. Excel·lent la organització, tots els detalls i un tracte molt correcte.