Feia temps que tenia ganes de tornar a fer muntanya, aquest hivern amb la preparació per la Marató no hi havia anat gens, i ja tenia "mono".
Com sempre amb la companyia del sherpa Xavi i amb els companys Lluís i Joan, varem fer aquesta sortideta per pujar al Pedra i sobretot baixar la famosa tartera.
Les condicions climatològiques van ser ideals per la pràctica dels esports de muntanya, i amb bon ritme varem fer la pujada. Tècnicament l'ascensió només té un tram de grimpada on hi ha fins i tot alguna corda instal·lada per facilitar-ne el pas i la baixada per la tartera.
La tartera ha quedat molt "neta" pel pas de tanta gent que cada cap de setmana fa aquest cim i això la converteix en una baixada pesada.
Personalment no ha estat un dels cims que hagi gaudit, potser hi ha influït la manca de preparació hivernal i aquesta llarga baixada de terreny molt relliscós.
Finalment un altre cim a la llista i per damunt de tot un altre gran jornada amb els amics.
