26a Pujada a Miramar BTT

Equip & amics a la sortida

Una cursa amb 26 edicions és clarament una cursa referent, és més que una cursa és tota una institució. Si hi afegim que es fa a casa i que el circuit és el pati per on sortim quasi cada setmana només ens cal afegir a la coctelera, la trobada amb la resta de companys perquè sigui la cursa perfecta.

No recordo quantes edicions porto participant, però són unes quantes i mentre pugui continuaré fent-ho. Primer perquè crec que cal donar suport a la gent que fa coses per Valls, ens movem al cap de l'any per tot Catalunya i aquesta que la tenim a casa s'ha de donar suport. Per altra banda perquè m'ho passo de conya. És una jornada diferent, personalment no són les curses que millor em van. Massa explosiu, jo sóc dièsel i sortir a tot drap i amb el cor a la boca 15 quilòmetres és tot un repte. 

Aquest any han fet importants canvis en el circuit, s'ha tret el mític GR. Un tram dur de rampes imponents i que et feien suar de valent. Ara donem una mica més de tomb i es va a buscar dos dels senders més típics per pujar a Miramar, "Cartuxos" i la "Selva". Dos senders/pistes sense dificultat tècnica i que et porten fins al poble de Miramar en un constant ascens. La segona part del circuit és idèntic al dels altres anys. De Miramar fins a dalt a les antenes, un tram d'ascens sense cap rampa dura. De totes maneres com que vas a tot el que pots, continua sent una cronoescalada guapa. 

Foto gràcies a Quim Calvo

Amb intenció d'escalfar una mica hem quedat amb els companys del Team a dos quarts de vuit, una bona matinada per aquests dies de festa major. A mi m'agrada matinar, ho prefereixo, això si a les nits no hem busqueu, que faig com les gallines.


Hem fet un rodatge de quasi 45' que han anat de perles per no començar completament freds. De totes maneres la sortida és a treure el ganivet i jo no puc. Per molt que ho intenti, i creieu-me que avui ho he intentat, no puc agafar un ritme alt. De totes maneres no m'he entretingut i a poc a poc he anat agafant ritme de pujada. El fet de conèixer a la perfecció per on passaràs, ajuda per bo i per dolent. Saps on vas a petar i saps on moriràs.

Els primers quilòmetres he vist passar com un obús a tots els companys del team. En aquell moment el cap et diu "mare meva com van aquests, avui no els atrapo" i et resignes a agafar el teu ritme i anar pujant. En llocs rodadors sóc pell, no vaig gens bé però per sort avui això acabava pujant i ara estic bé. Aquestes darreres setmanes trobo que he fet bé la feina i ho noto. Primer un i després l'altre els he anat passant, al que sí que no he vist fins a l'arribada és a l'Edu. Quin tros de bèstia, només que pogués entrenar en condicions una mica més no hi hauria qui el veies a les pedalades. A sobre aquest terreny a ell li va molt i quan porta un dorsal al davant es transforma. Encara sort que ahir no vas dormir pute!!! 

He entrat a meta just per sota de l'hora i el més important amb molt bones sensacions. Si Judit bones sensacions a tu et fa gràcia que parlem de sensacions, però és veritat. No té res a veure com acabem les curses, és més important com sentim que les acabem.

Després del patiment, una llarga aturada per recuperar forces amb un gran esmorzar. Cal felicitar als organitzadors per la feina feta aquest any. Pinta molt bé la Pujada a Miramar i crec que en tindrem per a moltes edicions més. 

La baixada cap a Valls l'hem aprofitat per fer el que més m'agrada uns quants senderons dels incomptables que tenim al voltant. Gràcies socis per deixar-vos enredar.

Queden quinze dies per la gran cita, pel dia D pel que he estat entrenant els darrers dos anys. La Vip és aquí, ara cuidar-se descansar i menjar bé. 

Bona festa major!!