Andorra 10 k ,progressa adecuadament

Progres adequat, és el que podem dir d'aquesta cursa.

Aprofitar una visita al país del costat de tant en tant és un plaer si a sobre i pots afegir una cursa de 10km és genial. Dissabte al matí sortíem de Castellar la Judit i jo per passar dos dies al país de l'escapada, i ha estat una escapada intensa. Dissabte de compres,amb remullada inclosa i sopar a l'hotel per estar més tranquils.

També he conegut al company Victorc dels corredors.cat i part de la organització de la prova.

A l'estar allotjats al costat mateix del Estadi Comunal amb el temps suficient per esmorzar i preparar les quatre coses, avui no ha fet falta matinar molt. Tot i que jo hagués preferit esmorzar més d'hora, avui i per horari del hotel l'esmorzar a estat a les 07:45 i a les 9:30 es donava la sortida. Realment m'esperava un recorregut més pla tot i que Andorra la veritat no hi ha gaires zones planes, planes.




El desnivell segons l'organització era de 50 metres, a mi m'ha semblat un putu tobogan, porto dies que noto la sobrecàrrega, i avui les sensacions de bon principi eren dolentes. Tot el recorregut he anat pensant que no faria un bon temps i que segurament seria el primer cop des de que he començat amb això de les curses que no milloraria el crono. Doncs m'he equivocat segons el meu flamant nou regalet (forerunner 305) he fet 48:34 uns 20 segons menys que a la Mercè, si tenim en compte que el perfil es molt diferent, he acabat molt content un altre vegada.

Ara toca descansar i no tornaré a les curses populars fins el 24 d'Octubre a Tarragona on participaré del Human Race organitzat per Nike.

La Mercè, la primera gran de Barcelona

No m'ho puc creure, he tornat eufòric de Barcelona, el millor temps en un 10km segons el meu rellotge 48:54 (temps real), ara hem falta confirmar amb el temps oficial de la proba.





http://www.bcn.es/cursamerce/ca/


Un dia que ha començat molt aviat, el despertador sonava a les 05:45, desprès de dormir no més de 6 hores, perquè ahir feien el barça per la tele i jugaven a les 22:00 !!!. Amb la son a les orelles, dutxa, esmorzar com deu mana i a fer la bossa per marxar cap a Barcelona.

He quedat amb l'Eduard que m'ha recollit per anar cap a Sarral a buscar al Goku i cap a La Panadella, on ens hem trobat amb el Marc. Ja hi erem tots, bé no tots, el Jappy el teníem a Barcelona amb les 6 bosses del material, i els dorsals. Després d'un viatge molt agradable on les anècdotes d'altres curses ens han fet desconectar els nervis per una estona, arribada a Barcelona aprop de la plaça Espanya.

Preparatius, canvi de roba i a buscar un bar per "alliberar-nos" de pes fisiològic, ens ha costat una volta i amb el cafè encara a mitja gola, comencem l'escalfament. La veritat acostumat als darrers escalfaments amb en Josep, aquest m'ha semblat una passejada, però no teníem temps per a gaire més.

A les 09:23 teníem els peus a la sortida, i en pocs minuts s'ha donat el tret , jo encara m'estava barallant amb el MP3 per aconseguir connectar amb Flaixbac l'emissora que he escoltat en les darreres curses, total que al final no ho he trobat i he optat per la primera que semblava una mica canyera (cagada pastoret, EuropaFM) la propera vegada em penso apuntar la freqüència abans de marxar de casa.

A la sortida he optat per intentar seguir al Marc i a l'Edu, tot i tenir clar que el meu nivell no és suficient per a prendre'ls com a llebres, m'ha servit per activar-me i poc a poc agafar el meu ritme de cursa,.

Els primers 5 kilòmetres han estat força assequibles, i amb una freqüència cardíaca de 165 - 170 he anat fent. En el moment de passar per l'arc dels 5 km he mirat el temps i no m'ho podia creure anava molt bé, i l'autoestima m'ha pujat molt. Ha estat cap al km 7 on he notat algun símptoma de debilitat i el cardio ja ha pujat fins a 170, tot i això veure que era aprop de la meta i amb el temps que estava fent, m'ha ajudat a acabar la prova.

Per cert cada vegada que vaig a una cursa i veig als corredors discapacitats em fot una pujada d'ànims brutal. Tenen els collons com un toro, moltes felicitats.

Quart a Tàrrega Primer assalt .

El 10 de Maig a Tàrrega la calor comença a fer-se notar i estrenar nova vida en una cita com aquesta paga la pena. Desprès de les llargues setmanes d'hivern on m'havia fet un fart d'anar a caminar en solitari, els comentaris dels companys de feina i els "piques" sans, van fer que m'apuntes a aquesta cursa amb la intenció d'acabar i no ser l'últim de la classificació.

Una cursa on em vaig sentir molt i molt bé, la sortida al costat del companys, el Marc Llorach (en aquesta cursa corria a casa) i el Javier Bergua que em va acompanyar en els darrers quilometres i a qui li restaré eternament agraït per aquest gran gest.

Una cursa que per a mi significava molt, una nova etapa de la meva vida s'havia posat en marxa i ara que han passat uns mesos la puc recordar quilometre a quilometre, pas a pas.

A l'arribada m'esperava la Judit que com darrerament m'ha vingut a fer costat i a fer el reportatge fotogràfic, aquesta primera cita va ser especial i fins i tot ella es va emocionar al veure la arribada.

Anem a pams 1.0

Noruega Juny 2008

Anem a pams, això és el que hem vaig proposar el Juliol del 2008 quan amb 110 kilos de pes, era evident que no podia continuar.
La vida et porta a vegades a espirals que en algun moment has de trencar per evitar el col·lapse, i en aquells moments vaig entendre que havia de fer alguna cosa per canviar.
El primer era analitzar la situació i entendre com havia arribat a estar en aquell pèssim estat físic. Sempre he estat una persona mes aviat poc activa, per a no dir gens, però sempre hi havia en un racó de la memòria moments viscuts en el passat on gaudia del esforç.
En aquell Juliol del 2008 em trobava gaudint/patint del Kitebuggy, una de les meves aficions i no hem sentia àgil i no m'ho passava bé com en el passat, era el moment de fer un trencament, començaria a fer dieta i a baixar de pes per tornar a pujar al buggy en condicions de pasar-ho bé.