 |
| Foto i missatge del Santi Jiménez Perquè sé que hi havies posat moltes ganes, perquè saps que l'any que ve hi tornaràs... |
La setmana anterior havia estat una setmana "rara", tenia encara molts símptomes del refredat de Sant Joan i no anava massa fi. Feia dies que havia reservat nit a l'hostatgeria de Poblet, volia descansar la nit abans de la Vip. A casa era festa major, amb nit de Dj's. És a dir amb tots els ingredients per no dormir ni una hora. Curiositats de la vida, aquell mateix divendres era el 15è aniversari de casament, i nosaltres el celebraríem separats, la Judit a Castellar i jo a Poblet amb els monjos.De fet he de donar les gràcies a tenir una parella que em deixa fer tot el que vull. Respecte el que faig i em dona suport. Tenir al costat algú que entengui que necessites aire per viure no es fàcil i segurament sempre poc reconegut.
El divendres encara tenia una visita ineludible programad. A la yaya li operaven el genoll i la volia anar a veure abans de marxar. Quina dona ... com totes les de la meva vida, fortes i de molt caràcter.És molt molt especial per a mi. Feia bona cara i això que veure-la al llit de l'hospital em va impactar, no puc, és superior a mi. No hi voldria passar ni un minut aquests llocs. Vaig marxar més tranquil, tot havia sortit bé i demà després de la Vip ja hi tornaria. Ara sí que ja era hora d'agafar els "trastos" i fer camí cap a Poblet. Ho tenia tot a mitges, mig preparada la bici, mig preparada la bossa i mig preparat jo. Els nervis em començaven a trair, i com no.. despistat que sóc vaig haver de fer mitja volta quan ja era en carretera, m'havia deixat el mòbil!!!. En arribar a Poblet ja vaig veure ciclistes que demà farien la mateixa bogeria que jo. El lloc que havia triat per passar la nit era molt correcte net i polit, cap luxe però sense oblidar detall (la biblia en un lloc destacat, no vaig tenir temps de fer lectura) . Ara ja instal·lat vaig agafar el cotxe per arribar-me a Vimbodí a buscar el dorsal,per sopar amb els organitzadors de la prova i amb d'altres participants. Un sopar molt complert, amb pollastre, cuscús, un bon trosset de braç de gitano .....però, que no és el que menjo abans d'un dia de ruta. La vetllada va transcórrer amb converses d'edicions anteriors i d'anècdotes de participants amb més o menys sort a la Vip. Jo era el novell de la taula, i es notava la meva preocupació per poder acabar la prova. Vaig ser el primer a marxar cap a dormir, volia descansar força.
La nit més o menys tranquil·la, tot el que es pot estar dormint en un llit estrany la nit abans d'un esdeveniment important. El despertador va fer la seva feina, bona senyal per algú que no el necessita. Sempre em llevo abans que soni. Era el dia, ho tenia tot preparat i arribava bé, no al 100% però em sentia suficientment preparat com per acabar la Vip. En aixecar-me i després d'una dutxa vaig notar que la panxa es queixava del sopar. Vaig cometre un error, un dia així no es poden fer proves i ho sabia, però què hi farem. Cotxe i cap a la sortida. El camp de futbol de Vimbodí al costat del pavelló era el punt de trobada amb els companys. Abans de la sortida tots localitzats i a punt per començar. Vaig anar veient i saludant a molts dels btteros amb els que he compartit rodades. Molta gent de Valls i dels voltants, curiositats quan era a la graella de sortida, vaig veure passar el Jordi Torres amb l'equipació del Rapitxó, no ens coneixíem en persona però li tenia admiració, era dels "bons" de Valls, aquella gent que els veus entrenar hores i hores amants d'aquest esport. Una d'aquelles persones que fan de la seva afició una passió.
Els minuts anaven passant molt i molt ràpid. En un moment estava aixecant la bici per la foto típica d'aquesta prova, i de sobte ja veia volar el coet que marca l'inici.
Ara si, pedals i cames... una munió de rodes, suspensions, cascs, radis, ulleres de sol., i moltes il·lusions. Els primers quilòmetres sortint de Vimbodi, vàrem anar en grup. Un grup enorme, on has d'anar amb compte de no enganxar-te amb ningú. En aquests primers instants vaig anar buscant el no perdre roda de l'Edu, Víctor i Sergi amb els que havia sortit i amb els que m'agradaria fer aquesta Vip.
Jo sempre surto molt molt tranquil, el meu cos no comença a funcionar fins que porto mínim una hora de pedaleig. Avui però, entre que volia reservar pel que tothom et deia i que no estava fi vaig anar perdent pedalades. No em preocupava, volia anar al meu ritme i no patir i no fer patir a ningú per anar a un ritme inadequat.
Dos dies després en Santi em va penjar la foto i el seu missatge al Facebook. Senzilla i potent. L'any vinent hi tornarem. Sempre endavant pels que malauradament no ho podran fer.
